Novetats i bogeries

Bona nit,

Us escric abans de marxar uns dies. No crec que toqui el blog fins diumenge vinent. Demà a les 9:30 del matí aproximadament el meu amic Víctor arribarà amb la bici, i entre els dos enfilarem el camí que ens conduirà, si Déu vol, pedalada rera pedalada a Les Avellanes. És un antic somni que les casualitats han fet desvetllar, donar-lo forma i posar-lo en marxa. Seran 160 km en dues etapes. De Barcelona seguirem el Llobregat fins a Martorell, després ens desviarem cap a Esparreguera, El Bruc, Igualada, Jorba, la Panadella, i si encara ens queden forces anirem a petar a Cervera. Esperem ser-hi allà cap a les 3 de la tarda. Ningú no ens espera, així que si són les 5 o les 6 tampoc passa res. Lleugers d'equipatge, amb el que portem posat, quelcom per veure i menjar i quelcom per passejar a la tarda sense anar vestits de ciclista per les rodalies de Cervera. Després de menjar algo i dormir a qualsevol hostalet que ens vulgui acollir, al dia següent anirem fins a Agramunt i d'allí camí de Balaguer on ens esperaran els darrers quilòmetres que ens separen del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Casa meva. A banda de ser el lloc on em vaig casar, és el lloc que ha vist créixer la meva fe, les meves amistats, els meus somnis, les meves decissions i tantes i tantes altres coses.
A partir de dijous i durant 4 dies celebraré la Pasqua, al costat d'uns 300 joves. Recordo l'any 91, la meva primera Pasqua. Han passat 15 anys, Déu n'hi do! Les expectatives són molt diferents de les de llavors. En aquells moments tot era el grup, els amics de sempre, la festa, el tirar alguna canya que d'altra (la majoria en terreny erm). Ara les prioritats són unes altres. DIria que primer sóc jo. És moment de prendre decissions claus. El segon sóc jo. És moment de pensar cap a on vull caminar. I el tercer és el grup de nois i noies que duem a la Pasqua. Ells són com jo fa 15 anys. Així, que malgrat la memòria de vegades falli, aplicar la regla d'or (posar-se en els lloc de l'altre) pot ser una bona eina per entendre'ls.
Tinc una mica de recança perquè ja queda poca gent de la meva generació, i sentir-se gran no és el meu fort, quan normalment era la persona més jove dels grups que freqüentava. No sé quina Pasqua trobaré. No sé quina Pasqua em trobarà.
De tornada, el dimarts faré una altra bogeria. Amb el Xavi i la seva mare ens anirem el matí de dimarts cap a Milà a veure el Barça Milan de semifinals de la Champions. M'ho va propossar i..., què us haig de dir, que em fa molta ilu, perquè feia temps que volia veure el Barça fora i crec que aquesta és una condició única. També perquè m'agraden les bogeries. Els que em coneixeu fa temps ho sabeu: Taizé, Burgos, Nova York, ... Viure amb il·lusions mou la meva vida, i tenir un ingredient d'unicitat de tant en tant m'agrada. Com diu el profe psiquiatra, deu ser perquè sóc una mica (o bastant) narcisista.
Enganxo el tema de les il·lusions amb les entrevistes de Copenhague. Abans que res us dic que m'han ofert la feina. Demà m'enviaran les condicions. Espero llegir-les en algun cyber de Cervera, suposo que aquest concepte haurà arribat a aquelles terres que van demanar un port marítim al rei, qui per la ignorància del poble, els va atorgar una universitat. Les condicions hauran de ser molt bones, perquè malgrat la feina és molt maca, engrescadora, etc., i malgrat Copenhague és maca, el temps és horrible i el sol és un ingredient fonamental de la meva dieta. Les entrevistes, pel resultat, jejeje, devien anar b. Van ser 3, una de 45 minuts, una altra d'uns 25 i la darrera amb el que seria el meu jefe i amb el seu jefe de 2 hores. Quan vaig agafar el taxi camí de l'aeroport estava estabornit. No us fotré un rotllo sobre què va el projecte, si voleu busqueu Spective al google i trobareu el fonament del que m'ofereixen.
Per tant, com veieu, tindré uns dies per pensar, reflexionar, mirar a la lluna, i veure què em diu.

Vaig a planxar una estona, que encara que digui que gairebé no tinc roba, 12 camises m'esperen, 12! què desgraciat. Quanta gent al món en deu viure només amb una...

Bona Pasqua del ressuscitat

Jordi