Sant Jordi: llums i ombres

Bona nit, com sempre massa de nit,

Ahir vaig dir que parlaria de Sant Jordi, i les promeses són promeses, malgrat siguin les 2 de la matinada.

A banda de per dir-me Jordi (sovint oblida la gent l'onomàstica...) la diada de Sant Jordi és quelcom especial. Des de petit m'enrecordo que era una festa que m'encantava. Somniava amb el dia que podria regalar una rosa a algú, a algú que estimés molt. Al principi aquests algú eren la meva mare i la meva àvia. A partir dels 17 o 18, aquests algú ja van ser persones alienes a la meva família, noietes que em rondaven el cap. Com Pasqua sempre era abans que Sant Jordi, doncs algun amor (sovint massa platònic) rebia una rosa meva. Algú de Rubí, de Mataró, d'Igualada, de LH... Regalar una rosa es convertia en quelcom especial, en un signe. Perquè no dir-ho, també en un símbol d'estatus. Semblava com si no tenir ningú a qui regalar una rosa fos una pena. Això em passava amb 20 anys. El mateix passa als meus Cor Oberts ara amb 16...
Després, ja amb una parella estable, i amb un amor real, durant molts anys he regalat la rosa a la mateixa persona. També a les iaies i a la mare. Tan sovint ens oblidem de les iaies...

Diu la gent viatjada que Sant Jordi és una de les festivitats més maques que se celebren a tot arreu del món. Especialment m'encanta la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia. No la Plaça Catalunya o les Rambles. Massa gent, massa empentes, ... En això m'assemblo al meu pare, ejejejej.

Però la diada de Sant Jordi també té moltes ombres. Cinc milions i mig de roses tenen origens i històries molt diferents. Algunes, les més esquifides, venen del Maresme. Moltes venen d'Holanda, la terra de les flors. Moltes altres venen en avió des de Colòmbia. Acollonant viatge per una rosa. I fins i tot algunes, bastantes, venen d'Àfrica, d'Uganda i Etiòpia. I també les roses, malgrat no ens agradi sentir-ho, són fruit d'explotació infantil i mediambiental (a Uganda ja no s'hi poden plantar per la gran contaminació dels seus rius). S'inicia un moviment internacional per introduir el consum responsable i el comerç just dintre del món de les roses, dintre del dia de Sant Jordi. Potser caldria complicar-nos una mica i vendre aquestes roses l'any vinent. O potser no interessa, potser hi ha massa soroll al voltant.
També hi ha d'altres ombres. De vegades potser regalem la rosa i el llibre, per tradició, perquè tothom ho fa, pel que diran, potser la rosa i el llibre amaguen altres coses. No ho sé. Odio tan la rutina... Però certament Sant Jordi té molta força.

També podríem parlar molt dels llibres. Enguany ha guanyat "La catedral del mar" i "Benvingut al món real". Dos autors que no són escriptors. No conec ningú, fora del món mediàtic, que hagi llegit el del Rossell. El del Falcones li vaig regalar al meu pare per Sant Josep. Comenta que és interessant però que no està gaire ben escrit. És curiós el funcionament del món literari. És curiós com aquests llibres, desconeguts, es venen tant. És curiós com novel·les com EL Codi da Vinci pot ser un bestseller. Però b, almenys la gent llegeix, i encara que no siguin els millors llibres, són llibres. Suposo que tot és el resultat de comprar llibres a l'FNAC, a la Casa del Llibre i al Corte Inglés, on els venedors no saben de què van els llibres i no poden ni saben donar consells. Faré un petit pas i em comprometo a comprar el proper llibre en alguna llibreria petita amb autèntics llibreters. Potser pagaré un 5% més, però pagarà la pena. T'hi apuntes?

Petonets

Jordi