A la feina

Bon dia,

Dissabte i a l'oficina ... això no sona gaire bé, no? jejejejeje, no és el que sembla (mítica frase ...). A l'hotel que al que em vaig moure abans d'ahir l'internet costa 20€ al dia i com l'oficina està a 3 minuts de l'hotel, doncs vinc a tirar d'internet de l'empresa. Una mica de messenger, una mica d'skype, activitat bloggera, Marca, La Vanguardia... Una forma relaxada de passar un dissabte al matí, bastant núvol, de Copenhague. A les meves oïdes van sonant diferents cancons. Posar selecció aleatòria a l'IPOD em porta a cancons desconegudes (Gràcies Mike pel recopilatori), a cancons oblidades i a algunes insoportables, aquestes són fàcils de passar. Entre 3000 és fàcil poder escollir.

Us regalo una foto d'ara mateix...


Al costat de la meva taula resten encara uns bombons que un colega va portar ahir. Són bombons austríacs. No sé si va estar allà o si són fruit d'alguna compra ràpida i impulsiva en qualsevol dels aeroports d'aquest món. Vaig a menjar un altre. Estan boníssims! Ja he tornat. Fa una estona ha entrat el gerent de l'empresa. És extrany veure a un jefe el dissabte. Venia en bermudes i bambes. En aquest sentit els danesos sorprenen molt. Per exemple, ahir a les 16h (els divendres aquesta és l´hora d'acabar la feina), mentre el meu cap sortia espitat per la porta vaig comencar a sentir com s'obrien llaunes de cervesa. Treballadors i caps compartien un beure mentre veien power points graciosos (que no picants) en l'ordinador d'un company.

Una altra cosa que m'impressiona és que molts dels 50 que treballem en aquest edifici venen a treballar en bici, alguns fan 20 km per arribar-hi. Venen vestits esportius i aquí es posen traje i corbata. No és d'extranyar llavors que gairebé sempre portin el mateix traje, hahahahaah. És difícil pensar que a Barcelona anirem en aquesta direcció, jo no conec ningú que ho faci. El que em sembla més fort és que em comenten que fan el mateix a l'hivern quan tot està nevat.

De l'ambient de treball m'agraden moltes coses. En destaco dues. La primera és que el meu cap em dóna llibertat i independència total. El primer dia em va donar un paper amb el que se suposava havien de ser les meves responsabilitats principals i indicadors per valorar-les. A partir de llavors, sempre atent pel que necessiti, però sense marcar cap directiva. Molt guai. La segona és que de tant en tant ens reunim i en aquestes reunions tothom parla independentment de la seva posició a l'empresa. En aquest sentit hi ha poc politiqueo i molt anar per feina.

I això em porta a pensar que demà en el meu petit país es vota pel nostre Estatut d'Autonomia. Una discussió que ja dura més de dos anys. És curiós que durant 15 dies s'han llencat a les escombraries milions d'euros en una campanya electoral on tothom sap amb certesa quin serà el resultat final, serà un sí amb més d'un 70% i una abstenció que voltarà el 40%. Si tot queda dins d'aquests intèrvals estarem dins de l'escenari normal. Per sota del 60% del sí, l'estratégia de crispació pepera (gràcies peixeteres de Collblanc) i la bicefàlia esquizofrènica d'ERC ens hauran dut a un país dividit i a un carreró sense gaire sortides.

Bona tarda

Jordi