Des d'un altre lloc del món

Bona nit,

Primer de tot situar-vos. Són les 12 de la nit, a Barcelona són les 11. Estic en una habitació d'un hotel a punt d'anar-me'n a dormir. Estic molt cansat. A la tele la BBC news i la CNN no paren de connectar amb Sao Paulo i París per parlar de la derrota de la selecció prepotent del "jogo bonito". Aquella que s'ha anat a l'aigua en el moment que s'ha trobat un contrincant una mica seriós. No m'ha agradat veure a Ronaldinho desentès del joc. Deu ser el primer cop a la història que un brasiler juga millor al seu equip que a la seva selecció.

La temperatura exterior voreja, a aquestes hores, els 30 graus. Amb això ja sabeu que no sóc a Copenhage. Si us dic que estic a Europa i a uns 2 km està Ásia encara us en dono més. Si finalment us dic que estic a l'antiga Constantinopla, llavors segurament que sabreu que estic a Istambul, fent ús de la connexió wireless que proporciona l'hotel. Com m'agrada aquesta tecnologia que facilita tant les coses.

Vaig arribar-hi ahir a la nit. L'aerolínia escollida va ser Malev, línies aèries hongareses. No em pregunteu x k. Em vaig equivocar. El meu company de feina va venir amb Swiss Air. Em vaig agobiar tant amb les esperes, l'aerolínia, els meus mals de panxa, etc., que vaig haver de demanar un tranquilitzant a les hostesses. Crec que em van donar un placebo però m'ho vaig creure. A veure si no em menjo el tarro tant quan volo, pensava que ho havia superat. Copenhague-Budapest, Budapest-Istambul. Arribava a Istambul a les 2 de la matinada i a sobre un altre control de passaport. Diria que en tot el viatge me'l van mirar uns 7 o 8 cops, lamentable.

Avui, amb 4 hores de son, hem visitat les parts més conegudes d'Istambul, ciutat maca, mestisatge de cultures. M'ha sorprés el fet que és més occidental i menys musulmana del que em pensava. Bé, m'han sorprés moltes més coses, però m'aturaré en una, perquè és ben tard. Per primer cop a la meva vida viatgera m'han intentat timar i per dos cops. No m'havia passat mai en cap viatge, ni a l'Ásia ni a Latinoamèrica. Avui, només en un dia, dos cops.

Caminàvem cap al gran bassar (una de les poques decepcions del dia). Ens hem dirigit a un home que portava estris de netejar sabates i li hem preguntat on estava el gran bassar. Sha avancat diligentment i ens ho ha assenyalat. Ens ha demanat una cigarreta, com no teníem després 1 euro, tpoc en teníem el Mauro, el noi italià company de feina amb qui he vingut, li ha donat una lira turca, que equival a 50 cèntims d'euro. Immediatament ha dit: "amigo, amigo". Ha obert la seva capsa de treball, ha agafat el peu al Mauro i li ha comencat a netejar la sabata. Fins aquí sembla normal. El tema és complica quan us dic que ell duia bambes i que l'home li netejava amb un respall de dents. En aquell moment es barrejaven moltes coses: incomprensió, compassió, ridícul... De sobte ha aparegut un altre home, un altre neteja sabates i m'ha dit: "Amigo, amigo, regalo". I senyalant al seu amic m'ha fet entendre que en senyal de gratitut me'ls netejava a mi. Jo duia les meves Salomon amb una puntereta de plastic. L'home ha agafat el seu raspall de dents, l'ha mullat en una aigua negra i m'ha comencat a netejar la sabata. No m'ho podia creure. Era un moment de "tierra trágame". Li anava a donar 1 euro i l'home m'ha comencat a dir que tenia tres fills, que si li podia donar algo i quan anava a treure l'euro em diu 12 lires (6 euros). Comorrrrrrr? Que si aquest era el preu, que res, que res. Jo li he dit que així no es feien les coses perquè fer això amb un turista implica mala imatge per la resta de turistes. Suposo que a una persona que neteja sabates se li enfot pensar en el dia de demà quan avui no sap què menjarà. Igualment m'he sentit timat. Apunt de marxar li he donat els 5 euros. 5 euros perquè em netejessin unes sabates que no cal que es netejin. Quina m.

A la nit hem anat a sopar, el Mauro, la seva promesa Sònia i jo. A l'acabar un sopar poc satisfactori hem demanat el compte. Tot sumat a mà, amb moltes tatxadures, etc. Suposo que no estan acostumats a què els turistes mirin els comptes. Però jo sempre ho faig, m'he dut moltes sorpreses, la majoria negatives. El total indicava 157 lires. L'home ha flipat quan veia que me la mirava tant. Me l'ha intentada treure, però una ràpida suma donava 112 lires. 45 lires o 22 euros de diferència. S'ha posat nerviós. L'ha hagut de rectificar dos cops fins que ha arribat als 112. Una vergonya. D'un netejasabates ho entenc. D'un restaurant top per turistes no. Això em deixa recel, i aquest és el pitjor sentiment respecte una ciutat. Em queden 6 dies més aquí. A veure si canvien una mica les coses.

Us deixo amb un petó ben fort, amb un toc de festuc que hi ha molts per aquí i amb una mica d'olor del k he sentit avui a la mesquita blava, d'aquella humanitat que diu tantes i tantes coses.

Jordi

PD: acabo de saber que el patrocinador de la samarreta del Barca serà UNICEF. Avui em sento més orgullós de ser blaugrana