Maktub

<
Assumeix el teu camí. Encara que hagis de fer passes insegures, encara que sàpigues que ho podries fer més bé. Si acceptes les teves responsabilitats en el present, amb tota seguretat milloraràs en el teu futur. Però, si negues les teves limitacions no te n’alliberaràs mai.

Enfronta’t al teu camí amb coratge, no tinguis por de les critiques dels altres. I, sobretot, no deixis que et paralitzin les teves pròpies critiques.

Déu estarà amb tu Durant les nits insomnes i t’eixugarà les llàgrimes ocultes amb el seu amor.
Déu és el Déu dels valents.>>


No m’havien parlat massa bé del Maktub de Coelho. Avui llegint la tramessa postpasqual m’he trobat amb aquest text. M’ha frissat i omplert el cor. Potser val la pena escriure 200 planes sense gaire contingut si amagat em trobo un text com aquest.

El meu Déu és el Déu dels valents. Això em referma en la meva idea que si ens han de jutjar per alguna cosa haurà de ser per la nostra valentia a l'afrontar els reptes de la vida.

Demà (avui quan penji el comentari) tinc el meu primer repte real a la feina. Ja us explicaré.
Estava molt cansat, però ara em sento ple de forca i amb ganes de seguir el camí dels meus somnis. I la lluna està tan plena…

Mil petons

Jordi