dijous, de juliol 13, 2006

Maktub

<
Assumeix el teu camí. Encara que hagis de fer passes insegures, encara que sàpigues que ho podries fer més bé. Si acceptes les teves responsabilitats en el present, amb tota seguretat milloraràs en el teu futur. Però, si negues les teves limitacions no te n’alliberaràs mai.

Enfronta’t al teu camí amb coratge, no tinguis por de les critiques dels altres. I, sobretot, no deixis que et paralitzin les teves pròpies critiques.

Déu estarà amb tu Durant les nits insomnes i t’eixugarà les llàgrimes ocultes amb el seu amor.
Déu és el Déu dels valents.>>


No m’havien parlat massa bé del Maktub de Coelho. Avui llegint la tramessa postpasqual m’he trobat amb aquest text. M’ha frissat i omplert el cor. Potser val la pena escriure 200 planes sense gaire contingut si amagat em trobo un text com aquest.

El meu Déu és el Déu dels valents. Això em referma en la meva idea que si ens han de jutjar per alguna cosa haurà de ser per la nostra valentia a l'afrontar els reptes de la vida.

Demà (avui quan penji el comentari) tinc el meu primer repte real a la feina. Ja us explicaré.
Estava molt cansat, però ara em sento ple de forca i amb ganes de seguir el camí dels meus somnis. I la lluna està tan plena…

Mil petons

Jordi

4 Comments:

At 5:39 p. m., Blogger Anita said...

snif snif!! a ver si en un moment et dona temps de passar pel nostre blog corobertttt!!!! juuuu!! k nunka dices naadddaaaa!!!! jaja

molts petons!!!!


AnitA

 
At 7:39 p. m., Anonymous Pau said...

És curiós el que m'acaba de passar, perque aquesta mateixa reflexió de Coelho la portava al cap des de fa uns dies, inquietat pels meus límits i els meus defectes davant tot allò que vull fer.
Una abraçada,
Pau

 
At 11:43 a. m., Anonymous meriwei said...

va esta be veuret! cuidat i menja, i q vagi be la feina

muacks

 
At 9:48 p. m., Blogger CorObertII said...

tu també et re-mires les trameses pasquals?

això em fa pensar cosetes, reflexionar, adonar-me que haver decidit arriscar-me a viure un estiu deficitari és bo per a mi...

per sort, experimento i realment és agradable, és bonic veure els nens... cagar-la amb una broma sense gràcia i eixugar les seves llàgrimes, veure que no et guarden rencor i t'abracen la cuixa (no donen per més).

abraçada, rei!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones