Lamentable

Bona nit,

Els que em coneixeu una mica sabeu que una cosa que em rebenta és esperar. Em posa dels nervis. Especialment l'espera em rebenta quan depèn de la voluntat d'altres de fer les coses més ràpides o més lentes, i quant aquests d'altres decideixen, per defecte, sempre fer-les lentes.

Fa molts anys que em queixo que a l'aeroport del Prat el servei de handling de maletes és deplorable i vergonyós. La senyalització frega la invisibilitat, sovint les maletes surten per la cinta que no toca, i esperes de més de 20 minuts no són d'extranyar. Sempre m'he preguntat el per què BCN patia aquest "servei". Tampoc he viatjat tant i tampoc compararé el servei del Prat amb el d'aeroports que haurien de ser semblants com els de Frankfurt o Boston. Puc afirmar que el servei del Prat està per sota del d'aeroports com el de Porto Alegre Bangkok o Mumbai.

Però a qui havia de preocupar aquesta espera, als treballadors? no!!! amb una mentalitat de funcionari on productivitat, eficiència o servei no consten al diccionari, a qui carai l'importa si jo haig d'esperar per la meva maleta 20 minuts o 30. Sovint quan estic esperant faig aquest anàlisi. Si som 200 a l'avió i esperem 20 minuts, això són 4000 minuts d'espera, vora 70 hores. Al senyor de les maletes l'importen aquestes 70 hores. no! cobrarà el mateix si són 70 com si són 50.

Fa uns dies em vaig alegrar amb la notícia de que Ibèria havia perdut la concessió del handling al Prat. Finalment s'havia fet una mica de justícia. Era obvi. Acabava la concessió, hi havia una nova licitació i Ibèria havia presentat una pitjor oferta que algun dels licitadors. Això passa a l'aeroport, passa amb l'empresa que neteja l'escala de casa o amb l'empresa que fa el menjar a l'escola, etc. Hi ha uns treballadors que poden perdre el seu lloc de treball i hi ha d'altres que el poden guanyar. És injust? La resposta fàcil és sí. La difícil és per qui. Injust per l'empresa que ha guanyat? Injust pels treballadors que oferien un servei penós?

A partir d'aquí ja sabeu el que va passar. Els treballadors temen pels seus llocs de treball. L'empresa no els informa de res (comú en Iberia, ells mateixos ho fan habitualment) i un grup de treballadors invaeix la pista d'aterratge durant 10 hores. La guàrdia civil és incapac d'actuar i finalment els treballadors desconvoquen la vaga al veure que l'empresa vol negociar.
El senyor Rangel, Delegat del Govern, diu que no es podia intervenir a sac perquè es podia produir una massacre. Si Ibèria no hagués accedit a negociar encara estarien allà els treballadors senyor Rangel? Quan els GEOs entren en un banc amb segrestats no pot haver una massacre? Però com es pot tenir la vergonya de seguir amb un càrrec públic després d'aquest ridícul internacional.

Diu el govern català que no podia fer res perquè l'aeroport és competència de l'estat. Aquest aeroport deu estar a Sri Lanka o a Sierra Leone. Si el govern català no pot pressionar al govern amic de Madrid, senyors de la Generalitat, agafin les maletes i cap a casa. Si us plau, una mica de vergonya. I bé, per què no parlar de dos personatges apodats aquest matí com Wallies. On estan el president de la Generalitat i l'Alcalde de Barcelona? Però com es pot tenir tanta barra????

Per acabar un comentari del meu amic Víctor. Gràcies a Ibèria s'ha quedat sense poder anar de vacances a Méxic, vacances que feia 3 mesos o més que planejava. Increpant a un treballador d'Ibèria, aquest li va dir: "Tus vacaciones son menos importantes que el pan de mis hijos". Demagògia portada al darrer extrem. Demagògia barata de qui s'aferrava a una seguretat que ja no era segura i de qui es creu amb la capacitat de decidir que 100 mil persones s'han de quedar sense volar, sense fer negocis, etc.

Diuen que s'empenedeixen. Ho fan per no tenir causes penals. Són els amos del món i com a tals es pensen que, com fins ara, tot el món gira al voltant del seu melic.

I nosaltres esperant les maletes...

Bona nit

Jordi