Notícies mal explicades

Bona nit,

Torno a la càrrega al blog, amb una capital més a l'esquena, aquest cop Oslo, Noruega. Destaco dues coses interessants, el museu del pintor del Crit (Edward Munch) apassionant, i el centre d'estudi del premi nobel de la pau, increïble. Alfred Nobel va deixar la seva herència per donar 6 nobels a l'any (amb els interessos que dóna la pasta que deixà al banc), 5 nobels els donen els suecs, el 6è, el de la pau el donen els noruegs. Ningú sap perqué al suec Nobel se´l va acudir cedir el de la pau als noruegs, que en el moment de la seva mort formaven part de Suècia, malgrat tenir una autonomia semblant a l'actual catalana. Dixit est.

Aquests dies no d'inactivitat bloggera no ho han estat d'intel.lectual. Sempre m'agrada fer una ullada als diaris tant d'informació general, com econòmica, com esportiva. Un referent sempre ha estat La Vanguàrdia. No sé, és aquell diari que dóna un to de seriositat només portant-lo sota el brac. El diari dels diumenges en definitiva.

M'han encuriosit dos articles que he llegit en la darrera setmana.
El primer era el de la dona que va caure a la via del metro i va morir. Pels que no ho sabeu, la dona va baixar a la seva parada. Va sortir amb la mala baba que se li va quedar enganxada a la porta una bossa de plàstic. Com era blanca el conductor va tancar les portes sense veure-la. El tren va arrencar i amb ell la dona, que no va deixar anar la bossa. Els passatgers a l'adonar-se'n van accionar el fre manual. La inèrcia mana i al frenar el metro la dona es va colpejar va caure al terra i la desgràcia la va fer caure a la via entremig de dos vagons. En fi. Sobren els comentaris i la desgràcia humana és palesa. De quelcom tan senzill com aixecar-se i baixar del metro a morir tristamet en una andana de la línea del metro de Barcelona. Fins aquí correcte. Es podia haver acabat l'article aquí mateix. Però no. El senyor periodista va decidir escriure una darrera frase. "El servei del metro es va restablir després de 12 minuts". Em pregunto si això és informació, alguns diran. Em pregunto si algú després de llegir la notícia es pregunta: i el metro? funcionava? No he fet periodisme però la darrera frase no respon i el qui, ni el com, ni el quan, ni l'on, ni el perquè.

Seguim.

El diumenge llegia detingudament una notícia sobre Bruce i la seva separació matrimonial. Que si ja no es veia amb la seva dona, que si passejava amb de Niro, que si s'havia traslladat de casa, etc.etc. La vaig llegir atentament perquè Bruce és, o almenys era, el meu cantant favorit i un home multimilionari amb certa vocació social. Tot semblava fet, Bruce se separava després de 18 anys de matrimoni amb una vocalista de la E-Street Band (de dubtosa qualitat musical, però aquest és un altre tema). Fins i tot ho comparaven amb la situació prèvia al disc Tunnel of Love(brutal Brilliant Disguise) produit poc després de separar-se de la seva primera dona. La mateixa notícia a El País. Dos diaris de prestigi...

Bé, donc dilluns Bruce va haver d'escriure una nota de premsa per negar tot això. La notícia va sorgir al New York Post (no al New York Times), un diari que mai s'ha portat bé amb el Bruce, i d'allà directament cuinada cap a La Vanguardia i el País. Sense cap mena de filtre, amb el "anem a omplir un trosset de diari, que som a l'agost..." "A veure nano què trobes a la premsa internacional" "Ah! Bruce, sona b". O aquests diaris es diferencien més del 20 minutos o l'ADN o...

I ja no segueixo, perquè a vegades m'escalfo pensant que donem per bones notícies de diaris que són còpies i còpies de notícies difoses per agències de ves a saber on. Quan corresponsals us penseu que té la Vanguàrdia en tota África?

Mireu quants gols ha fet l'Espanyol enguay en competició oficial i trobareu la resposta.

Vaig a fer danès

Bona nit

Jordi