Avui vola un altre àngel

Bona nit,

Eren les 6 de la tarda quan he llegit la notícia. Feia dies que no mirava el hotmail, i avui per una casualitat he obert el messenger a la feina i amb ell el correu. El títol inequívoc: MORT del G. Felip Gallifa.

Avui vola un altre àngel, aquest amb el nom de Felip, el germanet Felip.

Aquesta tarda he estat recordant tot allò que vam viure junts amb el Felip. Van ser moments especialment dolcos a la meva vida i ell va ser ell un dels motius principals de la seva dolcor.

La primera trobada conscient que tinc d'ell és a l'any 93 a la Ruta Xacobea que vam fer en bici. Atent a aquell que anava pitjor, amb un somriure absolutament encantador i amb un dinamisme a prova de bomba. Recordo com si fos avui, els seus "Bona nit" enmig de les reunions de la nit, amb el "jo ja sóc gran i necessito anar a dormir". La nit el cridava a dormir (ben profundament, per cert) però al matí era el primer en llevar-se. Mai oblidaré el "Bon dia pelegrins" que ens sonava cada dia a les 6 del matí, dolorits per la ruta i per la festa del dia anterior. Tampoc oblidaré com a Santiago li va agafar un pajarón tremendo i anava recolzant-se en totes les parets de la catedral. Era graciós i especial en cadascun dels seus gestos.

Però el record més especial és el que tinc de l'any 94 als campaments de Mà Oberta a Planoles. Van ser els campaments d'en Peter Pan, i us ho creieu o no, ell va fer de Peter Pan. Vestit com un follet, somrient, parlant amb suavitat, va ser capac d'enamorar a autèntics animals (amb carinyo) com els Pedros de la Immaculada o de Lleida o el Toni Mateos Els haurieu haver vist plorar el dia de comiat de campaments. Jo també igual que tots els animadors vam plorar acomiadant-nos del País de Nunca Jamás i enfrontant-nos a la realitat que ens diu que cada dia ens fem una mica més grans. Curiositats de la vida, aquell Peter Pan era el més gran de tots.

Després vam tornar a coincidir a Pineta l'any següent. Ell i les seves excursions. Per l'eternitat sempre quedarà el "a 5 minuts una font" i tots darrera remugant per la font que mai apareixia.
Era un home de natura, integrat en ella. Recordo un dia que se'n va anar sol d'excursió i que no tornava i no tornava. Tots patint i per la tarda va aparéixer, amb aquell somriure i aquella energia explicant les meravelles d'aquelles muntanyes.

Després va deixar Lleida i els seus estimats fillolets. Se'n va anar a Madrid. Ell era un home dinàmic, de posar les mans al fang, eminentment pràctic i aquell any de reciclatge no li va acabar de fer el pes. Llavors vam perdre el contacte i quan va tornar a Sabadell ja gairebé no ens vam veure. Només ocasionalment.

M'havien parlat de la seva malaltia. El vaig veure a Llinars al marc. Deia que estava b però el seu somriure ja no era el mateix. El càncer se'ns l'ha emportat avui, però només físicament.

Avui vola un altre àngel. Gràcies per tantes coses. Gràcies pel teu somriure, pel teu optimisme incondicional i per l'exemple de vida que has estat per molts nosaltres.

Descansi en pau i voli ben alt.

Bona nit

Jordi