Periodistes (2), avui Madrid

Bon dia de nou,

Avui dos posts. Durant la setmana no tinc gaire temps, i aquest matí de dissabte preparant la maleta per Shanghai és un bon moment per abocar pensaments "carn de blog" que succeeixen al llarg de la setmana.

Fa uns dies vaig parlar sobre els periodistes, i avui ho haig de tornar a fer. L'altre dia em vaig centrar en premsa catalana, avui salto a la madrilenya.

A finals del mes de gener, sintonitzava un dia la televisió, hora de migdiada amb la tele de companya i sentit el programa de l'Om als rerafons del meu somni. Aquell moment d'indistinció vigília/somni com diri Descartes. De sobte un abrupte de paraules em van despertar. Era Rubianes cagant-se en la unitat de Espanya, blablablablabla. En la discussió sobre l'Estatut de Catalunya, els amics de la COPE i el PP, a banda de fer el ridícul referendum, anaven, dia rera dia, dient que l'Estatut condemnava la unitat d'Espanya. Malgrat els exabruptes i insults de Rubianes, estava d'acord amb el rerafons de les seves paraules. El resum: que ens deixin en pau de posar por al cos i que es fotin la seva unitat d'Espanya, el seu concepte, al recte.

Durant l'emissió no va passar res. De fet no va passar res fins que al dilluns següent el Mundo treia un article sobre el tema, treient les paraules totalment de contexte, amb un esperit periodístic que denigra la professió. Després de l'article (i no després de l'emissió) es va dir de tot, Rubianes i Om vilipendiats i insultats constantment, també amenaces de mort, el PP demanant a TV3 que fotès al carrer a l'Om.

Rubianes no podrà presentar la seva obra a Madrid. Primer perquè l'Ajuntament li ha prohibit (estem en democràcia?) i segon perquè hi havia fins i tot manifestacions muntades per la Fundació per La Unitat d'Espanya, a banda de persecució mediàtica. Lamentable. I tot no surgeix de TV3 sinó de El Mundo i de la seva estima constant a tot el que prové de Catalunya.

Passo a la següent història. El dijous el BArca va rubricar el contracte amb UNICEF per ser aquest el primer "patrocinador" que lluirà el seu nom a la samarreta del Barca. QUan la juta va entrar al club no hi havia ni un duro i per això es van plantejar posar publicitat a la samarret i guanyar uns quants milions d'euros a l'any. Però per moltes raons les finances del club ja estan bastant sanejades, així que s'ha optat per un altre tipus de patrocini, un patrocini solidari. Un patrocini en el que surten guanyant tots. Unicef amb 1.5 milions d'€ a l'any m'es publicitat gratuita a la samarreta de l'actual millor club d'Europa, el Barca perquè millora la seva imatge (el mes preciat que té un club) i perquè atraurà més seguidors (i més diners), els beneficiaris, ... Ser innovador en aquest camp és quelcom que li donarà al Barca encara més forca.

Al Marca no va apareixer ni la notícia (si ho hagués fet el Madrid haguessin menjat solidaritat 10 dies seguits). Però el pitjor és l'As. Títol: "Unicef acaba con el suenyo del patrocinador. Laporta vende como un logro uno de sus grandes fracasos". Sólo os dejo con el final:

"Con la excusa de que ingresar dinero "no es prioritario", la junta del Barça da un giro y decide echarse en manos de Unicef para proyectar el lema més que un club en todo el mundo. A cambio, lejos de cobrar, pagará 1,5 millones de euros por cada uno de los cinco años que dure el acuerdo."

Vomitiu és la primera paraula que em ve al cap. Enveja marrana la segona expressió. Si això és periodisme que algú m'ho expliqui.

I el tercer exemple. EL mateix dijous roda de premsa del "president" del Madrid. Calderón. El que va prometre Kaka, Cesc i Robbin per guanyar les eleccions. I que després de guanyar-les a portat a Cannavaro, Emerson, Reyes, Van Nistelroy i Diarra. Curiosa forma de complir unes promeses. Doncs dijous fa una roda de premsa i després de ser preguntat sobre no complir la promesa de Kaka. DIu: "Yo dije que traería a Kaká y lo traeré. No incumplido la promesa, porque mientras que sea presidente lo puedo traer."

I cap periodista no respon a aquesta estupidesa. Tots asseteixen i diuen que sí. Ningú es manifesta quan et diuen tonto a la cara. Tots es pensen que així donen forca al Madrid i s'equivoquen. No és més cec el que no veu sinó el que no vol veure. I el Madrid ha escollit al millor president pel Barca.

I així es dignifica la professió del periodista. Quina vergonya.

Petons

Jordi

PD: el següent post des de la Xina, marxo aquesta tarda