Quan tornes?

Bona tarda,

Encara a Barcelona pero a punt d tornar cap a Copenhage.
Han estat pocs dies a Barcelona pero molt intensos.
He parlat i vist a la majoria dls k mes m'estimen i una pregunta sempre ha envoltat les nostres converses: quan tornes?

Ja son dos anys fora i cada cop que torno a Barcelona me n'adono que aquest es el meu lloc del mon. No he trobat res igual encara i n'he cercat molt.

Poques coses evitaran que mes d'hora que tard torni a Barcelona. El Xavi, utilitzant el verb 'tornar' mes agressivament, em va preguntar: per que no tornes?

Cada cop hi ha menys arguments per contestar aquesta pregunta...

viscA Barcelona

El silenci del blog no es d'oblit sino de reflexio.

Petons

Jordi

Torres que cauen

Bona tarda,

Recordo quan era petit i muntava coses amb el tente (http://es.wikipedia.org/wiki/Tente), el Lego espanyol. Em passava hores i hores. Era quelcom que m'apassionava, sobretot quan arribava al final i el producte final s'assemblava al model de la capsa.

Recordo que de petit m'agradaven molt jocs d'estar sol, com el tente o com fer puzzles, suposo que això ha forjat una mica la meva personalitat, perô bé, avui no volia parlar d'això.

De vegades amb el tente comencava a muntar torres amb totes les peces, sense seguir cap model, l'objectiu era obtenir la torre més alta, es barrejaven peces de tots tipus i de tots colors. Contra més adalt amb més cura s´havia d'anar i més inestable és tornava la construcció. Normalment la torre queia abans que s'acabaven totes les peces.

Alguna torre queia perquè estava desequilibrada i les peces d'un cantó pesaven més que les de l'altre cantó, però la majoria de vegades la torre no queia per això. La clau de l'estabilitat de la torre rau en les primeres peces, en les de la base. De vegades jo posava una peca, veia que no s'ajustava massa però continuava endavant pensant que l'efecte seria menor i que el pes de la resta de la torre ajustaria la peca. L'efecte d'una peca mal posada a la base és multiplicador i el pes no sempre l'acaba d'ajustar millor.

A la vida molts cops també construim torres, torres ben maques, brillants, úniques, especials. Però hi ha cops que sabem que alguna de les peces inicials de la torre manca o no estâ ben posada. Fem veure com si no ho sabem o pensem que no passarà res. Però la torre, a la llarga es torna inestable, i la torre costa aguantar-la, per molt maca que sigui, per molt que hagi costat aixecar-la, per molt important que sigui a la teva vida. Potser à la vida és millor dedicar més temps a posar les peces inicials bé i si no acaben de posar-se bé potser millor muntar una altra torre o no fer-la tan alta. Confiar en què el pes de la torre ho equilibrarâ tot és un risc massa alt, sobretot si la torre la fas molt alta i finalment et cau a sobre.

Jordi