En Manhattan

Buenas noches,

La semana en Estados Unidos casi ha acabado. Despues del finde en Washington con los colegas del Iese Andres y Uri, el domingo por la noche marche a New Jersey.
Washington es una ciudad bastabte pequenya pero repleta de cosas interesantes. Como todo en la vida hay que distinguir entre interesante y bonito. No calificaria bonito ni el capitolio ni la casa blanca ni el obelisco ni el cementerio de arlington. Pero son interesantes, que tpoco significa importantes, por lo que representan.
Me impresiono sobretodo la tumba de jfk y uno de sus discursos grabado en la piedra. Kennedy dijo: americanos, no penseis lo que america puede hacer por vosotros, pensad lo que vosotros podeis hacer por america.
Me pregunto si eso lo podemos aplicar a la familia, al grupo, a la pareja, al pais y hoy quiero hacer una mencion especial a l'associacio. Quien tenga oidos que oiga.
La semana en new jersey ha sido importante a muchos niveles. Primero por conocer de nuevo muchas personas de diferentes partes del mund segundo por visitar una d las oficinas mas bonitas que nunca he visto, dentro del bosque y conciervos y ardillas en las ventanas, y tercero porque sigo aprendiendo y mejorando en mis presentaciones en ingles. Y eso es una recompensa al trabajo.
Hoy nos hemos movido a NYC. Ahora mismo estoy fuera del bar donde estan los 3 colegas de la oficina. El bar esta repleto y casi no se puede hablar. Para eso he decidido que era mejor salir fuera que dedicarme a beber gintonics por beber. La noche es especial en Manhattan. Llueve un poco y los taxis amarillos van y vienen. Al fondo el skyline, posiblemente el mas precioso del mundo y en mi interior una sensacion extranya xq esta ciudad tiene en mi vida mas sabores que los de la heladeria mas enorme que os podais imaginar.
Calle 11 con Greenwich, 00:36 de la manyana.
Besos
Jordi

A 11 mil metres d'alcada

Bon dia,

Sabeu que sempre dic que és bo deixar-se sorprendre, i avui m'he tornat a sorprendre, i crec que també us sorprendré. Us escric des de l'avió, fa gairebé 6 hores que hem marxat de Copenhague, i resten poc més de dues hores per arribar a Washington DC.
Fins aquí res de normal, perquè de fet això ho podia estar escribint al word, i després enganxar-ho al blog i penjar-ho. Però no és així, estic escrivint al blog perquè tinc connexió a internet. De fet ara mateix tb estic xatejant amb el gran Pau.

Fa ja un parell d'anys, potser 3 que els avions disposen de servei wireless, però normalment s'havien de pagar uns 10 dolars l'hora. Però avui volo amb SAS, i la companyia que els proporcionava l'internet via satèlit se'n va a pique al final d'any, amb lo qual ara mateix ja donen el servei gratuitament, i jo que m'aprofito.

Com viatjo per la feina viatjo en business. El primer cop que en vaig viatjar recordo que els meus companys em van dir que a la classe Economy li diuen la monkey class. Lamentable. En business la gran diferència és l'espai que donen per seure i el fet que el seient es converteix gairebé en un llit. Lo demés són pijades. Primer passen amb una sèrie de beures. Després donen un aperitiu. Abans del dinar et posen unes estovalles i et donen una carta amb el menú del dia perquè vagis escollint el menjar i el vi. Tenen dos vins negres i dos blancs. Per servir el menjar les hostesses es posen un vestit especial. Et serveixen el primer plat, després el segon, després les postres i després cafè, vi i licors. A mi no m'agrada gaire menjar quan viatjo, així que amb mi no ho amortizen, però hi ha gent que es posa les botes. Per exemple el paio que tinc al davant, d'aperitiu s'ha demanat un vodka amb gel. Hi ha gent curtida en tot això. A banda tota l'estona van passant les hostesses per si vols aigua, vi, entrepans, bombons, etc. Exaggerat.

Ah! Oblidava que al principi tb et regalen un petit necesser que consta de:
- una bossa per les sabates
- pasta de dents
- raspall de dents
- crema per la cara
- uns mitjons gruixuts per si vols caminar descalc
- un antifac per cobrir els ulls si vols dormir
- i uns taps per les oïdes

I finalment a destacar que cadascú té una pantalla on pot escollir entre unes 10-15 películes, música, jocs, ...

I com és la gent que viatja en business? Hi ha de tot. Des de gent normaleta (com jo que viatjo amb la samarreta de l'Associació i els pantalons multibutxaques), fins a paios que et miren per sobre de l'espatlla com si acabessin de guanyar el Nobel de la Pau o descobert la vacuna contra la Sida.

Ara acabaré d'omplir els formularis d'immigració i de duana. Recordo que em van dir fa anys et preguntaven si eres gay o si volies matar al president. Ara només pregunten si t'han fotut fora del país algun cop o si has tingut a veure amb els nazis. En fi.

Bueno, a 2 hores d'arribar al DC (com tothom aquí coneix a Washington) us envio un petó des d'11mil metres. Més amunt que l'Everest!!!!!!!!!

Següent missatge des del USA

Jordi

Otra maleta

Buenas noches,

He estado planchando unas camisas mientras veía en la tele el penúltimo capítulo de Porca Miseria, después he hablado con Éric y Pili. Ellos han sido los últimos en "atreverse" a probar la aventura Skype, y han visto que es más fácil que hacer una tortilla de patatas. Que la tecnología no os dé vértigo. Hablar gratis con todo el mundo. Alguien había sonyado antes algo parecido?
Antes de ir a dormir y mientras escucho una Suite de la English CHamber Orchestra (creo que me he aficionado a la música clásica y www.beethoven.com es el culpable) os quiero explicar que ya he empezado a preparar una nueva maleta.

Si hace un mes volaba a la China, a Shanghai, y hace dos semanas a mi querida Barcelona, el sábado vuelo a Estados Unidos. Es increible que un país que me era tan extranyo hasta hace poco, esta sea la sexta vez que lo visite en los últimos 3 anyos. Esta vez volaré a Washington donde visitaré a Andrés y Caro. El domingo por la tarde me dirigiré a las cercanías de Nueva York, a una ciudad denominada Morriwston donde estaré dando un curso hasta el viernes. Una vez acabado nos trasladaremos a la gran manzana para disfrutar, ni que sea unas horas, de todo lo que ofrece aquella ciudad. Bueno, de todo no, pero si de buenos precios en electrónica, de unos museos espectaculares y de unos contrastes que sólo se pueden encontrar en la gran manzana. Hoy hace un anyo que estuve allí con mis padres y en la entrada de entonces ya reflejo mis sentimientos hacia esa ciudad. Un sitio donde no viven ni ninyos ni ancianos no parece un sitio ideal para vivir.

También tengo ganas de ir a Washington, de conocer Arlington, y de ver aunque sea de lejos esa casita blanca donde vive alguien con una conciencia poco tranquila, si es que la tiene.

Bueno, parece ser que estas últimas 10 semanas de anyo me depararán más viajes. Ya os iré informando. Viajar es apasionante. Conocer nuevas culturas es sensacional y ayuda a entender el mundo, a conocerse mejor uno mismo y a relativizar tantas cosas!

Y nada, aquí preparando otra maleta. Recuerdo en Shanghai, bajando en el ascensor con la maleta, un senyor me dijo: "Going home?". Me lo miré y le dije: "I don't know where my home is". A ver si la encuentro algún día...

Besos

Jordi

El blog torna

Bona nit,

Algú potser es pensava que aquest raconet havia desaparegut del meu dia a dia. Han passat 20 gairebé 20 dies de la meva darrera entrada, però el "somniem" ha seguit present en molts moments. Fa ara un any i 4 dies que aquesta aventura va comencar, i de moment tinc corda perquè continui.

Han estat 3 setmanes plenes de molta vida. La feina s'allarga i allarga. Suposo que aquest és el problema d'algú que vol aprendre ràpid, que vol innovar en el dia a dia, que té un tipus de feina on depèn de gent de tot el món visquent en diferents zones horàries, que acaba de comencar i que viu sol. També em considero una persona compromesa amb les coses que faig i visc, i això obliga a donar un % més que no sempre està justificat.

També ha estat un retorn puntual a Barcelona per assistir a una boda d'una amiga i per moltes coses més. Sobretot per retrobar-me amb molta gent. No amb tanta com m'hagués agradat, però sí amb molta. La majoria dels animadors divendres, els de l'IESE el dissabte, i el diumenge els meus cor oberts, el Xavi i finalment el Víctor, l'Anna, el Xavi i la Maria. Amb aquests vam compartir un sopar, una fondue frustrada per mi, ja que la meva panxa estava tancada. Quina llàstima. La panxa em torna a perseguir. Feia uns anys que no em passava tant, i lamentablement està condicionant la meva vida més del que volgués. Probaré l'homeopatia.
Vaig intentar trobar-me amb tota la gent, inclosa la meva família, que em cuida. Només em va quedar una persona per veure. També vaig optar lliurement per no trobar-me amb persones que se suposa m'haurien de cuidar però que fa temps que no ho fan.

El retorn a Copenhague va coincidir amb l'inici de la tardor en el meu metabolisme. D'una Barcelona a 23 graus vaig passar a un Copenhague a 10-12, on els dies ja són molt més curts, i les nits comencen poc després de les 6 de la tarda. M'haig d'acostumar a aquest ritme de vida. Haig de lluitar per ser actiu un cop surti de la feina, per anar a córrer, per anar al gimnàs, ... Lo fàcil serà fer el marmota. A veure si ho aconsegueixo.

Dimecres arribaven l'Anna i el Víctor i dijous la Maria i el Xavi. Estava molt cansat pel viatge i per la feina, però m'ho he passat genial i han vingut en el moment que més els necessitava. Hem parlat molt, hem rigut molt i hem vist moltes coses que encara no havia vist. Destaco el dia d'ahir. Vam llogar un cotxe (un impressionant A4 familiar). Pel matí vam anar al castell de Frederiksborg, on van viure varis reis danesos. Els jardins són espectaculars. Després vam anar al castell de Helsingør, del de Hamlet. El vam visitar ràpid perquè hi havia gent amb gana i perquè jo l'he visitat ja 4 o 5 cops. Després vam creuar en ferry a Helsingbor i en 15 minuts estàvem a Suècia. Ens vam decidir per una pizzeria que semblava una mica cutre, però ens vam trobar que era un bar d'sports amb fans del Henrik Larsson. Helsingbor és el poble de naixement del Larsson i és l'equip on juga ara mateix. Fins i tot el vam veure jugar 45 minuts!
Després vam baixar cap a Malmoe. Ciutat petita però amb un gran encant. Després vam anar a una cerveseria típica de Copenhage i abans d'ensenyar-lis on treballo vam passar per l'ambaixada espanyola on el Xavi va repetir una tradició molt nostrada. Sopàvem a es 12 i estava trencat de cansament, però va ser un dia genial.

La tarda me l'he presa amb tranquilitat, 3 rentadores i una mica de neteja faran que ja no sembli que durant 4 dies aquí hagin conviscut 5 persones. Però hi ha coses que no se les emporta una rentadora o una escombra. Hi ha sentiments més profunds i hi ha persones per les que val la pena lluitar i preocupar-se. M'heu fet sentir molt felic. GRÁCIES

Jordi