dissabte, de novembre 28, 2009

Tener o no ser

Buenas noches,

Cada vez que viajo a Barcelona me ruborizo viendo la cantidad de cochazos que circulan por la capital catalana. Los precios de los coches son más o menos conocidos, los sueldos de las personas que los conducen no lo son tanto, pero en esa ecuación lo que parece obvio es que la gente tiende a conducir coches que corresponden a una escala salarial superior a la que pertenecen. No es normal que un trabajador medio que gane 2000€ al mes, que está viviendo en un piso de 250,000-300,000€ por el que paga 1000€ de hipoteca al mes conduzca un coche de 50,000€. No es normal ni lógico pero es lo que hay.

Deduzco que la cantidad de Audis, BMWs, Mercedes e incluso Porsches que veo recorrer las calles de Barcelona se deben al concepto social de que más vale tener que ser, y que si no se tiene no se es. Supongo que es un concepto nacido del boom consumista de los últimos anyos. Un concepto que ha acelerado la economía y nos ha hecho creer que somos los mayores de Europa. El mismo concepto que nos ha estallado en los morros.

El Porsche Cayenne es el novamás de ese concepto. Una persona que conduce un Cayenne por Barcelona me insulta a la cara, insulta a la inteligencia humana. No es sólo el lujo y el despilfarro del dinero que no van con mis valores y podría llegar a respetar, sino que es la utilización excesiva del espacio público, el consumo desorbitado de unos recursos energéticos que se acaban. Me pregunto si es necesario un 4x4 para circular por Barcelona o si simplemente su utilidad es la satisfacción de mostrar que se puede comprar tal barca. Yo les atiborraría a impuestos. La mayoría de gente los observa como peleles cayendoseles la baba. Para mi son el síntoma de una sociedad enferma.

Aquí en Dinamarca no se ven muchos Cayennes. En tres anyos habré visto 4 o 5. Hay dos motivos, el primero es que el hecho de ostentar no está bien visto en esta sociedad protestante. El segundo es que el impuesto de matriculación es del 140% del valor del coche.

Ah! Y las encuestas dicen que los daneses son los ciudadanos más felices del mundo.

Tener o ser, tener o no ser, no tener o ser?

Besos

Jordi

diumenge, de novembre 22, 2009

12 anys

Bones,
Aquest cap de setmana he estat a Barcelona. No hi ha que buscar gaire motius per venir a casa (aquesta paraula sol ser-ne el principal) pero en aquest cas n'havia un d'especial.
La promocio d l'IQS feiem 12 anys d graduats. Alla no se celebren els 10, sino els 12.
Aquesta es una d'aquelles trobades que quan ets a l'escola o a la uni penses que no arribaran mai. La veus tan llunyanes... I ves per on. Alla hi era jo.
Va ser una vetllada de sentiments diversos. Primer alegria de veure a molta gent que per multiples raons fa temps que no veig. Segon una mica d decepcio perque va assistir-hi menys de la meitat d la promocio i perque la majoria d'aquests un cop acabat el sopar van pirar-se-les amb 'l'excusa' dels nens. Altres, uns 10, molts d'ells amb familia van allargar la nit I aixo va ser el que mes va pagar la pena.
Es curios com molts d'aquests hem anat pujant a les empreses i tenim responsabilitats de contractar gent. Deviem semblar vells quan vam comencar a compartir allo de 'les noves generacions no tenen esperit de sacrifici ni ambicio'. A un company fa poc una graduada li va preguntar com era la qualitat de vida a l'empresa. Noves fornades i noves inquietuts. Gent que ho ha tingut quasi tot (una mica mes que nosaltres).
Finalment em quedo una mica amb la sensacio de bitxo raro, per residir a l'estranger i no despertar-me de nit amb plors d criatures.
Sentiments diversos i retrobats.12 anys completament diferents als que vaig somniar pero realment fantastics. Com seran els seguents 12?
Bona nit

dissabte, de novembre 14, 2009

Tornem a somniar?

Bona tarda,

Hi ha èpoques a la vida on un no necessita somniar. El seu dia a dia és ja un somni i el vol gaudir al màxim. Son èpoques on és millor estar lastrat al terra observant allò que t'envolta i que la sort o la lluita o qui sap què t'han regalat.

Hi ha èpoques a la vida on un necessita somniar. El seu dia a dia no l'omple del tot i cerca futurs, cerca noves metes. Són èpoques on un desitja volar i que res l'enganxi al terra. Són moments a la vida on un vol lluitar per nous somnis.

Aquells qui em coneixeu sabeu que sóc persona de somnis i il.lusions. Després d'un anyet de gaudir del que m'envolta al màxim he comencat a sentir que tinc ganes de tornar a somniar. Escriure inspira els meus somnis.

Alguns somnis són antics i altres seran nous.

Us deixo amb una línia d'una de les melodies de moda ara mateix. "I'll go crazy if I don't go crazy tonight" http://www.u2.com/discography/lyrics

It's not a hill, it's a mountain
Què us inspira?
Un petó
Jordi

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones