dijous, de febrer 22, 2007

Gràcies

Bona nit des d'un Copenhagen amb 40 cm de neu,

Gràcies pels correus, els comentaris, dir-me algo pel Messenger, pensar en mi... Gràcies. Sortiré poquet a poquet i sense fer gaire soroll...

A tots us regalo una frase que he llegit avui (amic Sostres) i m'ha encantat:

"Que cada amor i cada joc i cada port et deixin als dits pols d’estrelles perquè puguis veure el cel a les teves mans quan enlloc més no el puguis veure."

Un petonàs

Jordi

diumenge, de febrer 18, 2007

Trist

Bon dia,

Fa uns dies que visc una mica trist. És una malenconia que m'envolta i m'empeny a no fer res, a quedar-me a casa, a ser poc actiu, a plorar més sovint del que ja ho faig. Aquesta tristor també em fa estar de mal humor, contestar agressivament i estar més sensible que de costum.

Avui em pregunto si tinc dret a estar trist.

Ahir a la nit parlava amb una persona. Li vaig explicar que, malgrat estar en una festa de carnestoltes (disfressat de Rocky Balboa, per cert) em sentia una mica trist. Em va dir que ella també ho estava una mica perquè fa un temps se li havia mort el seu pare i a finals d'any el seu avi. I llavors em va dir que no teníem dret a estar tristos, que hem de gaudir de la vida.

Avui algú m'ha dit que em posi un nick més alegre al MSN. El d'abans era Born to Run, el d'ara és I si canto trist...

Avui reivindico el meu dret a estar trist.

És un temps per reinventar-se, per trobar el meu lloc al món, per sobreposar-me a situacions i persones que m'han decebut i m'han fet mal, per acceptar que un s'equivoca a la vida i que els errors no sempre es poden arreglar, per acceptar que el cel aquí és gris molts dies a l'any.
Suposo que veure pelis com Salvador, o els darrers capítols de Ventdelpla, o escoltar "I si canto trist..." de Llach una i una altra vegada o llegir 1984 d'Orwell no ajuda.

Però crec que ara necessito estar trist. Avui necessito posar el jo, abans del tu, abans de l'ell, abans de l'ella, abans del nosaltres, abans del vosaltres, abans dels ells i abans dels elles. Lamentablement, malgrat em costi, avui necessito ser així.

Avui no hi ha petó, ni llàgrimes, només una mirada trista i un somriure trencat

Jordi

dimarts, de febrer 13, 2007

"Better late than never"

Buenas noches,

Estas palabras las pronunció el piloto del vuelo que me trajo de Frankfurt ayer por la manyana. El vuelo tenía que salir del aeropuerto más grande de Europa el domingo a las 21:40h, pero un problema técnico retrasó su salida más de 13 horas. Gajes del oficio. De vez en cuando los aviones se estropean, y mejor que sea en tierra que a 10 mil metros de altura. El piloto estuvo gracioso, su "más vale tarde que nunca" me arrancó una sonrisa de no sé donde, después de un fin de semana aciago. Dormir en un hotel del aeropuerto no fue, ni con mucho, lo peor de estos 3 días en Barcelona.

Me he llevado decepciones, alguna más grande, alguna más pequenya. Me he acordado mucho de la entrada anterior, de las estufas calientes y de si saltar o no de nuevo cuando vea otra estufa. Pero yo soy de saltar, así que aunque me vuelva a quemar este gato no aprende. He visto que el tiempo y la distancia lo pueden casi todo, y que el hecho de no estar en contacto con la gente, hace que las relaciones se diluyan, y que el verte ya no sea una de las grandes noticias del día. Ciertamente es un poco triste, pero es así, y por muchos esfuerzos que uno haga, la decisión de marchar lejos tiene todo tipo de consecuencias.

Igualmente Barcelona sigue siendo mi ciudad y tanto viernes, como sábado, como domingo, he tenido la oportunidad de hacer tres paseos deliciosos. El viernes empecé por arriba de Rambla Catalunya (mi calle favorita), bajé hasta la Plaza Santa Catalina (como ha cambiado aquello desde mi infancia), subí por Portal del Angel, crucé las Ramblas y cogí Elisabetes. Compré un par de libros en la Central del Raval (hace tiempo dije que no compraría más en el FNAC, jeejej) y por detrás del MACBA aparecí en Ronda San Antonio, Pelayo, Paseo de Gracia y Valencia. Todo amenizado con un poco de lluvia y con el Volver en la versiónde Estrella Morente, una recomendación deliciosa.

El sábado recorrí mi Diagonal. El paseo no tiene tanta magia, pero el sol brillaba en el cielo y la sensación de estar a 20 grados a inicios de febrero (en CPH estamos a 2 grados) era excepcional.

El domingo opté por el parque de la Ciudadela. Un clásico de mi infancia cuando vivíamos en Pujadas. Estaba llenísimo de gente. Me agobié un poco y pasé hacia el Borne por la calle Princesa y luego a Santa María del Mar. Qué bonita que está esa zona. De allí a las Ramblas (nunca me han gustado) y de nuevo cerré el círculo en Rambla Catalunya.

Dicen que con el tiempo sólo recordamos los buenos momentos. Parece que los malos son más fáciles de olvidar. Y ahora que acabo esta entrada, me queda un sabor diferente de mi finde. Y es que Barcelona es tan preciosa, y es que también hay mucha gente que me encantó ver.

Vaya esta entrada por Miriam, Nuria y Miguel y su nuevo retonyo Mar. Un beso a los 4

Y a todos también, better late than ever

Jordi

diumenge, de febrer 04, 2007

The hot-stove effect

Bona nit,

Torno d'una xocolatada amb la gent del Casal Català de Copenhague. Feia temps que no parlava en català amb tanta gent, i entre xocolata, melindros i senyeres sempre resulta més interessant. Propera trobada el 21 de febrer per veure el Barca-Liverpool.

Bueno, tornem al títol del blog. "The hot-stove effect", l'efecte de l'estufa calenta. Ho he llegit en una entrevista a un professor de gestió empresarial americà, un tal James March. Segons ell és un principi que ha utilitzat en algun llibre, però que prové de l'escritor Mark Twain.

Diu Twain que si a un gat se li acudeix saltar sobre una estufa calenta, mai tornarà a saltar sobre una estufa calenta. I això és bo, molt bo. Peró el gat tampoc tornarà a saltar sobre una estufa freda, i això potser no és tan bo.

"L'efecte de l'estufa calenta" és un problema en el nostre procés d'aprenentage. En la vida tenim tendència a evitar coses que en el passat ens van dur problemes, però pels problemes, no per les coses en si. La conseqüència és que un aprèn menys d'aquelles disciplines que li són difícils o en les que ha fracassat, i tendeix a trobar-se còmode experimentant en camps on ha tingut èxit o ha estat reconegut.

Aquest efecte ens va fugir del risc i aixoplugar-nos en la seguretat de les coses que van bé.

Tots tenim "estufes" que ens han dut problemes. Comencaré a pensar quines són les meves, i quan me les trobi un altre cop crec que m'arriscaré a saltar-hi. Deu ser que m'agrada cremar-me ;)

Un petonet

Jordi

dijous, de febrer 01, 2007

Instantes

La luna llena hoy me ha hecho este regalo. Espero os guste.

INSTANTES

Si pudiera vivir nuevamente mi vida.
En la próxima, trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido,
de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad.

Sería menos higiénico, correría más riesgos.
Haría más viajes, contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas, nadaría más ríos.

Iría a mas lugares donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas.
Tendría más problemas reales y menos imaginarios.

Yo fui una de esas personas que vivió sensata y prolíficamente
cada minuto de su vida.
Claro que tuve momentos de alegría, pero si pudiese volver atrás,
trataría de tener solamente buenos momentos.

Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos.
No te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iba a ninguna parte, sin un termómetro,
una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas.
Si pudiese volver a vivir, viajaría mas liviano.

Si pudiera volver a vivir, comenzaría a andar descalzo a principios de la primavera y seguirá así hasta concluir el otoño.
Daría mas vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres y jugaría con niños.
Si tuviera otra vez la vida por delante.

Pero ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.

Jorge Luís Borges

Algunos dirán que ese poema no es de Borges o que no es un poema, pero qué más da. Lo importante es si llega o si no llega, si os dice algo o no os lo dice, si después de leerlo teneis más ganas de mirar a la luna llena que esta noche de viernes iluminará los corazones o si decidís seguir mirando al suelo. Afortunadamente la decisión es sólo vuestra.

Desde Copenhague. Un beso

Jordi

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones