Awesome

Bona nit dels dels States,

De nou a prop de Boston, despres de cotxes, avions, busos, etc. Estic esgotat. Uns 6000 km des de Barcelona. A mes, he combinat una estona de son (que em permet seguir despert quan al meu rellotge vital marquen les 4am), amb una estona de llegir (he acabat el llibre), amb una mica d'MBA i amb 3 pelis. En un cap de setmana he vist 4 pelicules. Quien te ha visto y quien te ve. Ahir em va agradar la peli de Fragiles i avui la de la Marxa del Pingui Emperador, un regal als ulls, a la ment i a la capacitat que te la natura de seguir sorprenent-nos.

El moment critic dels viatges als USA sempre es l'entrada al pais. Despres d'una llarga cua arribes davant d'un policia. Et mira amb cara de mala llet. Es mira el passaport. Et mira amb mes mala llet. Es mira els formularis d'immigracio. Em pregunta: on vas? A Dartmouth. Que vas a estudiar? Business. Quin any vas comencar aqui? Enguany. Posi el dit index esquerra, despres el dret. Tres segells, una grapa i adeusiau. He fet cua tanta estona que la maleta ja feia estona que donava voltes. Aixi que m'he dirigit al darrer obstacle per entrar al pais: La duana. He lliurat el formulari on deia que no portava gens de menjar (el manxego de la maleta no pot entrar en la categoria de menjar ;)). L'he donat el paper, l'he mirat. Cabia la possibilitat que em fes obrir-ho tot i llavors cagada pastoret. M'ha mirat i ha dit: awesome. Curiosa paraula aquesta. Awesome significa acollonant, brutal, increible, tremendo, espectacular... Us imagineu un poli dient-vos: acollonant? No tinc paraules.

Awesome es una paraula de moda per aqui. Es pronuncia: 'ousom' i contra mes al nord i vas la o es fa mes gran, tant que a Montreal ja diuen 'ooooooooooooooousom'. Podriem introduir aquesta paraula, a lo freak, al nostre vocabulari.

Va, em deixo ja d'ousome i us copio un text del llibre que he acabat avui i del que us he parlat molt aquests dies. Ha estat un llibre ben especial i avui m'ha fet aquest regal:

"Para poder tener una relacion con otra persona, uno debe tener una relacion consigo mismo. Si no somos capaces de abrazar nuestra propia soledad, utilizaremos al otro como escudo contra nuestra soledad. Solo cuando es posible vivir como el aguila, sin publico, se puede amar a otra persona; solo entonces puede importarle a uno que la otra persona crezca. Por consiguiente, si uno no puede renunciar a una relacion, esa relacion esta perdida"

Un petonet i molt bona nit. El cel esta precios. Estem a 1 grau centigrad.

Jordi

PD: despres de la meva critica al funcionariat podria comencar amb els periodistes. Resulta que la princesa ha tingut una nena. Tots els especialistes havien parlat de nen. En fi, vomitiva la noticia i el que la dona.

Una altra maleta (el retorn)

Les 2:38 de la matinada. Encara no he fet la maleta i tinc roba que no s'ha assecat. Sort que algun degenerat se li va ocorrer canviar l'hora, i d'aqui a 22 minuts tornaran a ser les 2. Quina bogeria. Es d'aquelles coses que hi ha tants estudis a favor de moure l'hora com de no moure-la. I ens han de seguir tocant la...

I una altra maleta es un altre viatge. Recorregut: 8:45 Casa meva - aeroport 10:30 El Prat - Schiphol (Amsterdam). 13:15 Schiphol - Boston. 16:45 Boston - Hanover. Espero arribar a la meva habitacio a les 20 h d'alla, 1 de la matinada d'aqui, despres d'unes 16 hores de viatge.

D'avui destaco que he anat al cinema amb el meu amic Xavi. Hem anat a veure Fragiles, una peli mig de por, pero forca interssant i amb un bon ritme. Llastima que hem anat a la sessio de 18:15, plena d'adolescents amb hormones bullint que s'han passat la peli cridant, xiulant, xisclant, etc. El cine te molta magia, i realment hi vaig molt menys del que a mi m'agradaria, punt a millorar.

Despres he anat a sopar amb dos antics companys de la universitat, el Xavi (un altre) i el Quim. Un restaurant de Gracia forca aconsellable pero amb un servei lamentable, per aixo no indico el nom. Aixo del servei no ho aprenem en aquest pais. Ens han fet esperar mes de mitja hora pel compte. Fins i tot ha sorgit la idea de marxar sense pagar. A USA el servei es acollonant. Aqui sembla que els fem un favor.

I l'anecdota del dia. Aquest mati he anat a engegar la moto i l'encesa electrica no funcionava. Merda. S'ha esgotat la bateria. Bueno, he arrencat manualment. He arribat on volia anar. Trec la clau del contacte i..., la moto seguia funcionant!!!!!!! Total, que no la podia deixar al carrer perque qualsevol se la podia dur. SOrt del senyor Capdevila, el crack de les motos. Al final he hagut de desmuntar-la i treure la buixia. O sigui que a la tornada tindres sorpresa en forma de reparacio i factura corresponent.

Marxo de nou amb un bon sabor de boca. Nomes han estat 10 dies, pero han estat ben intensos. Molts dinars i sopars ben especials. Paraules, abracades, missatges, el si de McKinsey. Les porto totes ben a dins. Espero que seguim en contacte en aquest mes que em resta per alla dalt.

Mil milions de petons, dema, per unes hores, estare mes aprop de les estrelles

Jordi

Avui no hi ha festa

Buones,

De nou la 1. Mare de Deu. Ja no recordo el darrer cop que vaig anar a dormir abans de les 12. Avui no hi ha festa. A vegades compensa llevar-se al dia seguent a la 1 i anar tot el dia zombie. Pero avui no em compensa, i m'he quedat per casa. Haviem de sortir amb els amics, pero al final nomes el Victor ha vingut i hem anat a prendre una cervesa a un Bar Restaurant que es diu Panxot i que esta dirigit per xinesos, consequencies de la globalitzacio...

Ahir vaig rebre una carta certificada. Sempre genera una mica de frisor. Era del Departament de Salut (abans de Sanitat, pero al senyor Maragall no li agradava). Em denegaven el pagament de part de la meva canellera que vaig comprar fa mes d'un any. Brutal. Oido la burocracia. Es el cancer d'aquest pais. Explico resumidament els fets:
- Juny 04: em caic a Menorca
- Septembre 04: encara em fa mal. Vaig al metge. Tinc trencat l'escafoides. Em posen una canellera que haig de comprar per un preu de 112 euros.
Demano hora al meu metge de capcelera per intentar cobrar part de la canellera.
- Octubre 04: el metge veu la radiografia i em dona hora pel metge de traumatologia
- Novembre 04: el metge de traumatologia dona l'OK pel pagament de la canellera. Comenco a preparar la paperassa. la lliuro. Primer problema. La data de la factura es anterior a la data de la prescripcio pel metge de la SS (cosa logica). Hem de canviar la data de la factura.
L'encarregada em diu que no em preocupi, que ens un 6 mesos rebre els diners (uns 70 euros)
- Octubre 05: rebo una carta certificada on diu que la descripcio de la canellera a la factura no coincideix amb la del codi assignat.
La indefensio del ciutada es molt heavy. Que puc fer ara? Segueixo lluitant pels euros? O deixo que l'administracio em guanyi de nou. Els costava gaire fer una trucada? No, els costava menys teclejar dues planes i enviar una carta certificada. Ineptes, indecents de la funcio publica, gent vomitiva, desgraciats que es dediquen a cobrar de tots nosaltres i res mes, mers individus sense cap mena de valor afegit, autentics parasits de la nostra societat i del nostre sistema. Esclar que n'hi ha de gent motivada, pero ni molt menys (i podria posar centenars d'exemples propers) son la majoria.

La polemica anticatalana segueix endavant. Lo de la COPE es lamentable i execrable. El silenci dels nostres bisbes mostra la seva por, la seva recanca davant del risc i el temor a perdre part d'un poder que els hauria d'atorgar un poble, cda cop mes allunyat d'ells.

Avui em preguntava per que Catalunya es tan rica i la resta de l'Estat mes pobre. Tenim petroli? Tenim pedres precioses? Tenim infrastructures extraordinaries? Hem heredat alguna fortuna enorme? Hem estat algun cop en els darrers 500 anys els afavorits per algun monarca o emperador? No se, senyors de la resta de l'Estat. Enlloc de plantejar-se la insolidaritat catalana, pensin en que es basa la seva economia i el seu futur.

Bona nit. Avui indignadissim

Jordi

Tornant de festa

Bona nit,

Si algu pensava que tornant a les 5 de festa no pensava escriure el blog, esta ben equivocat. Aqui estic amb moltes ganes d'escriure.

Han donat les cinc quan baixava per Brasil amb la meva moto. He vist les 4:59 a la farmacia. 10 minuts abans sortia de Bikini. Gran nit. Llarga nit.

El dia ha comencat a les 10 enlloc de a les 9 com havia programat. Sempre passa el mateix, per la nit bones intencions, i al mati si no es la grua municipal ningu em lleva. Despres d'una dutxa m'he dirigit cap a un dinar programat feia uns dies. No ha decebut. Ha estat ben ben especial.

A la tarda una mica de migdi (no estic acostumat a dinar gaire). Fins i tot m'he perdut el cor de la ciutat. Pero es que estava cansat i realment cada cop aquesta serie va a pitjor... M'he despertat amb una trucada de Madriz. Si, era McKinsey per donar-me l'OK per la segona ronda. Pel mati m'ho havien dit oficiosament, pero llavors ja era oficial. El meu ego ha pujat increiblement. Sempre agrada que et diguin que si. A partir d'ara ja veurem. Passet a passet.
He trucat a un dels meus entrevistadors i m'ha comentat coses a millorar:
- Parlar massa fort
- Introduir una mica d'humor
- Cercar aquesta quimica en la conversa

Els primers contactes sempre em son ben dificils. E, costa connectar. Despres tot va genial. Pero en una interview molt ho fa el primer contacte, i aqui, no se com, haig de millorar. Aixo si, m'ha dit que no recordava una persona que multipliques tan rapid. Ego amunt de nou. Pero no em pujara gaire, se qui soc i se d'on vinc. M'agrada vestir amb texans gastats i portar xiruques.

A la nit se'm plantejaven tres sopars. El d'animadors, el de la gent de l'antiga feina i els de l'IESE. El d'animadors era innegociable, els tenia moltes ganes de veure. Ha estat guai tornar a preparar una reunio, parlar dels nois/noies, pensar coses pel futur. En fi, molt guai. Espero no haver estat massa executiu. A vegades em passa. Sortint del sopar a les 12:30 he trucat als del sopar de la feina i encara hi eren. Aixi que he marxat amb la meva estimada moto des de sants fns al Clot. La meitat del grup estaven contents per l'amiga Maria, i l'altre meitat contents de veure'm. Sempre es guai que deixis un bon record d'arreu on vas i marxes. I a l'acabar, cap a les 2, m'he anat a Bikini a retrobar als meus companys de l'IESE. No explicare res d'alla, pero la llibertat deixa pas en molts moments al llibertinatge. Per tant 3 realitats ben diferents i ben contrastades. Pero com comentava a algu aquest mati, el mon es molt gran fora de la nostra bombolla de Maristes, i no ens adonem.

Un peto ben especial i un altre ben gran. Soc un petonaire!!!!

Jordi

PD: i jo que pensava parlar-vos d'un titular del Pais: la FAES declara que el Estatut tiene tendencias poligamicas...

Impas

Bona nit,

Avui ha estat un dia d'impas. Esperant la trucada dels McKinsey que no ha arribat ni pel mati ni per la tarda ni per la nit. Pero ho he portat millor que altres cops. Aquesta es una part que la gent no coneix gaire de mi. Tothom pensa que soc una persona tranquila, que controla les situacions. Pero no, en molts moments arribo a la desesperacio, i els meus nervis es tradueixen en un mals de panxa i unes urgencies gastriques que sovint em tenen fregit. Pero avui he estat tranquil. Ara, a l'arribar a casa he rebut un missatge d'una persona encarregada del tema del tracte amb les empreses. Nomes deia una cosa: Congratulations (felicitats). Fa bona pinta perque dema no es el meu aniversari i fa temps que no participo en cap sorteig. Pero no em vull fer ilusions. Potser es un error. Temps al temps.

Ahir i avui he dinat amb dues parelles d'amics. D'aquelles que perduren amb el temps i amb la distancia. La veritat no son gaires. La distancia ho pot matar gairebe tot. Doncs ahir vaig sopar amb el Xavi i la Maria i avui amb el Victor i l'Anna. Es curios perque avui pensava que tant al Xavi com al Victor els conec des de fa mes de 15 anys, i amb tots dos he compartit molta vida. M'han vist caure, aixecar-me, plorar, riure. Son sopars d'aquells entranyables. Tinc la sensacio d'estar a casa meva, de trobar-me com a casa, de que el temps passa rapidissim. Es una sensacio ben agradable. Intento que les nostres xerrades tinguin sempre un mes enlla, no quedar-nos amb el futbol i amb les pifiades del tripartit. Anar als projectes presents, als projectes futurs, als somnis (si es que n'hi han). Mai m'han agradat les relacions superflues.

I de nou se m'esta fent tard la jornada. Soc mussol (m'agraden les nits), no oreneta (no m'agrada matinar). Dema un altre dia, que penso sera apassionant, amb nous retrobaments i noves celebracions.

Sou encantadors. Ahir vam superar les 100 visites.

Un peto

Jordi

Vivir de manera segura es peligroso

Un dia curioso este,

Hoy me he regalado una manyana tranquila, de suenyo y de hacer la croqueta hasta tarde. Hacia tiempo que no lo hacia. Siempre hay tanto trabajo...
Bueno, he ido al IESE al mediodia. Habia quedado para comer con un profesor. El de mi asignatura favorita, logistica. Hemos hablado un poco de todo y al final me he ofrecido a colaborar con el en algun proyecto en diciembre, cuando parece ser voy a estar de vacaciones. Me ha dicho que ha de hacer un proyecto con Famosa y si me podria interesar. Las munyecas de Famosa se dirigen al portal. Pues bueno, igual me paso un tiempo en Alicante, entre turrones y munyecas (de plastico).

Despues me he dirigido a Mataro, a que me miraran de nuevo la munyeca. Visita, radiografia, visita. Resultado final. Tengo un trozo de hueso del escafoides que vuelve a bailar. Por lo tanto calcio y la ferula. Afortunadamente solo por las noches. No quiero que vuelva el cachondeo de Spiderman. En la ida, en la venida, y en la sala de espera he estado leyendo el libro: "El dia que Nietzsche lloro". Creo que ya he hablado de el. Versa sobre la relacion de un medico, un tal Breuer, y un filosofo, el famoso Nietzsche. Entre los dos se van psicoanalizando y entendiendo poco a poco que les esta moviendo en la vida, cuales son sus miedos, cuales son sus suenyos, que significan, etc.

Hoy Nietzsche ha pronunciado las palabras pasion y magia. Dos vocablos que quiero llevar grabados en mi vida. Tambien me ha gustado cuando explica que vivir de manera segura es peligroso, porque nos impide encontrar quien realmente somos.
Tambien os incluyo una serie de preguntas que Nietzsche lanza a Breuer y que comparto con vosotros: ha vivido su vida o ha sido vivido por ella? la ha elegido o ella lo elegio a usted? ama a su vida o se arrepiente de ella? no piensa demasiado en la vida que no ha vivido?

Despues de esta macroreflexion, os dejo una cancion. Tengo debilidad por los duetos musicales chico-chica, en este caso Amaia de La Oreja con El Canto del Loco. La cancion se titula Puede Ser (letra en la parte derecha) y es un canto para pensar que hoy es el peor dia del resto de mi vida. Optimismo a tope. Se que es un poco antigua, pero cuando me pillo por una cancion soy capaz de escucharla 20 veces seguidas. Ha sido el caso.

Manyana sabre algo de McKinsey. Por que sere siempre tan impaciente?

Un beso bien fuerte

Jordi

Incognita

Bona nit blogdiari,

UN dia amb moltes incognites. La primera es que em dira McKinsey el dimecres quan em truqui. Crec que les dues entrevistes han anat força be, i que anava sobrepreparat per elles (sempre m´ha passat amb els examens). Tinc bons feelings pero no em puc fer gaire il.lusions. Almenys la primera fita -el no fer una gran cagada- esta complert.

Despres m´he passat tot el dia parlant amb companys sobre el seu internship, el meu, la meva experiencia d'estiu, alguna presentacio, etyc. Pero al que he dedicat mes temps es a parlar amb profes i personal de l'IESE amb l'objectiu de millorar aquesta escola. Aquest mati m´han preguntat de que estava orgullos en la meva carrera professional. Una de les coses es haver assolit els reptes que petits o grans he anat plantejant-me en la meva vida. El segon es que he tractat deixar els llocs on he estat millor del que estaven abans: les feines, lÁSsociacio, l'IESE. Una excepcio es el Barça perque ho vaig deixar quan estava Gaspar, pero alla no hi puc fer gaire...

A la nit un sopar Thai amb gent de l'IESE. Suposo que despres dels anys valorare dies com avui, en els que sopes amb un saudi, un italia, dos anglesos, una francesa i una australiana. Sona extrany, pero en la nostra comunitat internacional aixo es el que bevem cada dia. I creieu-me, es extraordinari. Despres hem anat a prendre algo, i us asseguro que aquesta gent sap de llocs a BCN que ningu de nosaltres coneix. Son animals de la nit. A veure si algun dia podem compartir algun dáquests llocs.

Bueno, es tard i vol ploure.
Bona nit estimat diari

Jordi

De tornada

Bona nit, bonica nit,

Shakira resona per tota la casa. He canviat una casa per una habitacio de 8 metres quadrats i un petit bany compartit. No creieu que tots son avantatges, pero si, prefereixo la meva Barcelona i la meva casa.

El jet lag, aquell fenomen que es produeix degut al canvi horari, el vaig matar el mateix divendres. Despres de nomes dormir una hora no se com vaig ser capac d'aguantar fins la nit sense dormir. Pero si, aixi va passar. En una de les empreses que vaig treballar un company em va dir: La naturalesa humana sempre et sorpren. Portavem treballant 30 hores consecutives i feia 2 mesos que no cobravem. Certament el jet lag no es comparable, pero certament moltes vegades pensem que els nostres limits son molt inferiors als que realment poden arribar a ser.

Dissabte em vaig enrecordar de l'atzar i de les casualitats. Sabeu que un dia us vaig parlar del meu interes per Zara? Doncs dissabte vaig entrar al Zara de Passeig de Gracia Gran Via, i a la caixa hi havia un noi que va acabar IESE l'any passat i que ara treballa a Zara. No us penseu que el treball consisteix en estar a la caixa!!!!! Es tracta d'un programa de formacio de directius que van rotant durant 2 anys per diferentes funcions. Quina casualitat. A veure, de les aprox 30-40 botigues de Zara a BCN vaig entrar en la que estava aquest noi, que nomes ha estat una setmana en aquesta funcio. Algun seguireu pensant que no hi ha casualitats...

Dema tinc una entrevista de feina amb McKinsey. Potser no es el perfil de feina que mes s'apropa al que jo vull fer en un futur. Pero les entrevistes de consultoria son molt dificils, un repte, i per mi passar a segona ronda ja seria un gran exit. Espero saber-ho dimarts o dimecres. Ja us n'informare. Porto preparant l'entrevista 3 setmanes. Aixi que ja imaginareu. Nervios no crec, pero trajat, amb corbata, sabates. Amb 31 anys i 3 masters a l'esquena encara haig de demostrar que soc bo i valid per una feina. Quan vaig acabar la carrera vaig pensar que mai mes m'examinaria. Deu meu, quan errat que hi anava.

I res. Que a molts he donat la sorpresa d'apareixer per BCN quan ningu m'esperava. No parlare mes de sorpreses. Pero la cara d'alguns animadors divendres va ser particularment divertida. Nomes estare una setmana, pero espero que sigui ben intensa, i que m'ajudeu a fer-la intensa.

Molts petons

Jordi

Aeroport

Ara mateix a l’aeroport de Boston. No podre escriure al blog avui, pero fare un ‘cortar y pegar’ (alias el millor invent del segle XX) d’aquest text i ho posare dema al mati en quant arribi a Barcelona.

Es curios com han canviat les coses en els darrers anys als aeroports. Jo tampoc tinc molta experiencia pre-11 de setembre, pero recordo que els registres eren mes relaxats. Pero l’amic (o enemic) Osama es va encarregar d’estampar tres avions i a partir de llavors l’aviacio mundial ha canviat. La meva experiencia post-11 de setembre es bastant mes gran, des de les anades i vingudes a Alemanya, els viatges a NYC, a Dominicana, etc. Us he de dir que cada cop anem a pitjor. Al principi et registraven tot i ja esta. Despres van passar a registrar-ho tot i preguntar molt. Ara ja estem a l’etapa de registrar-ho tot, preguntar molt i treure’t roba. Al final resultara que el Laporta es un avancat a la nostra epoca.

Si, avui, per poder passar la terminal, he omplert 4 d’aquelles caixes de plastic. A la primera hi ha anat el meu rellotge i el meu anorak (si, aki ja cal). A la segona la meva bosseta dels documents i la bossa d’esquena. A la tercera els dos portatils (el meu espatllat i el de la uni). A la quarta el meu polar, el meu cinturo i les meves sabates. Llavors un dels segurates s’ha extranyat de que portes dos ordinadors, i els ha separat en dues caixes, no fos cas que… Be, almenys serveixen d’alguna cosa les famoses taxes d’aeroport que sempre paguem.

I no gaire cosa mes. Que espero dormir molt en aquest vol. Avui nomes he dormit 4 horetes per arribar destrossat i aconseguir dormir de cami a Frankfurt. Destrossat estic (des de Hanover ja porto 3 hores de bus, i em queden 9 d’avio), ara nomes falta dormir, perque dema el dia sera beeeeeeeeeeeen llarg. Demanare a veure si em poden passar a business, mai se sap. Ja us explicare.

Propera comunicacio des de Barcelona. Dema la vostra i la meva nits ja seran les mateixes.

Petonets

Jordi

Una altra maleta

Bona nit somniadors,

Aquesta nit caminava cap a casa (anomenar la meva habitacio casa es una mica agoserat, pero aixi em fa ilusions). El cel estava transparent, la lluna ja decreix, quin goig. Son petits regals, que sovint no veig perque no miro cap al cel, capbusat en mirar cap a on van els meus passos. Pero el cel esta alla adalt i la lluna segueix sent el seu sereno.

Avui ha estat un dia ben extrany, un impas entre ahir on estaven encara per aqui els meus pares, i dema on volo de nou cap a casa. Despres de cinc setmanes torno a la meva Barcelona estimada. Han passat moltes coses en 5 setmanes, i tinc la sensacio que ha estat mes temps del que diu el calendari. Es un moment crucial de la meva vida, amb massa incognites i cap seguretat (ben poquetes, de fet). Caldra prendre decisions, i no totes seran facils.

Parlava avui amb una de les meus fidels messengeres i em preguntava per que no havia dit a la gent que vinc dema. M'encanta donar sorpreses, m'ilusiona molt. Com dic sovint, tambe amb el cas dels massatges, m'encanta fer massatges, rebre'ls deu ser com la ostia (amb perdo).
Desconec que fare aquests dies. Ja tinc un munt de coses muntades. Es un dels meus defectes, organitzo i organitzo i no em queda res per mi. Pero la veritat es que tinc molta ganes de veure-us, als amics, als animadors, als associats. Son trobades que sovint son frustrants, perque la ilusio no es la mateixa per les dues bandes. Pero sense aquesta excitacio lligada amb la sorpresa i la immediatesa no seria jo.

Torno a la meva maleta. Sera el 5e cop que creu-ho l'Atlantic aquest any. 3 hores d'autocar, 8 hores fins a Frankfurt i 2 mes fins a BCN. Tremendo. Pero el mon segueix sent ben petit, perque la lluna que veieu vosaltres, es la mateixa que m'ha iluminat a mi aquesta nit.

Dema segurament podre escriure des de l'aeroport de Boston. Sino, a BCN.

Amb els llavis gairebe secs us faig arribar un gran peto, espero que us arribi

Jordi

Zara

Buenas noches,

Hoy han marchado mis padres hacia Barcelona. Ha sido una separacion extranya. Mi madre, sentimental como siempre (y mira que parece lo contrario con ese humor), se ha puesto a llorar. Y las lagrimas de mi madre siempre me pueden, siempre me vencen. Y hoy tambien me han vencido. Mi padre era un hombre feliz y me ha dicho que se lo han pasado genial. Se que es asi, y todo el sacrificio, que ha sido bastante, ha valido la pena. Lamentablemente, el avion se ha averiado (afortunadamente antes de salir) y siguen en Boston, en un hotel, a la merced de North West, que de momento se niega a pagarles la comida (mandan h...).

Yo me he vuelto a la universidad. El shock ha sido fuerte y lo he ido superando, sobretodo porque en la ultima clase, la de estrategia, teniamos el caso de Zara. Y creedme, es una empresa alucinante. Es curioso, antes del MBA para mi Zara o Inditex eran dos cosas, y las dos negativas. La primera un sitio donde perder el tiempo y donde la gente consume ropa como hamburguesas se consumen en un McDonalds. La segunda, una empresa con la duda eterna sobre la explotacion infantil en paises del sur (en concreto Marruecos y China).

Despues de estudiar a fondo Inditex, no dire que he cambiado radicalmente mi vision (sigo odiando ir a comprar alli!), pero tengo una vision mas amplia, mas global. Es tremendo como una empresa nacida en Arteixo (latitud y longitud desconocidas) haya crecido tanto como para ser objeto de estudio de Harvard. Su estrategia es innovadora. Sus operaciones y su logistica son lideres mundiales. Benetton, H&M, GAP intentan imitarla sin conseguirlo. Y actualmente abren una tienda a la semana en todos los continentes. Incluso seria una opcion de trabajo...

Uno de los objetivos del MBA era ese, tener una amplitud de miras mayor para entender mejor el mundo que poblamos. Para no pararme en la critica sin fondo, para saber donde tener mas informacion, para entender todas las variables. Y con Zara veo que lo he conseguido. Y por eso estoy satisfecho.

De Catalunya sigo recibiendo noticias, desde el empate triste del Barca, hasta las idas de olla de Maragall, hasta el nuevo local y la currada de los tres magnificos de l'Associacio. Ya tengo ganas de veros a todos.

Un beso

Jordi

Una frase

Bona nit,

Us escrit arribat del sopar que ha rendit la petita comunitat de l'IESE als meus pares. Nomes som 5 de l'IESE (la facultat de BCN on faig el meu MBA). Un austriac, Matias, pare de familia, com un llum. Un manyo, Miki, el mes gran dels fiesteros, impressionant. Un basc, Luis, gran persona, el primer PPro que em cau be, malgrat ser del Madrid! I un catala, Joan, mes introvertit, pero amb moltes inquietuts. Tots ells provenen de families mes assentades que la meva. Es per tant una nova oportunitat de descobrir gent amb d'altres arrels, amb d'altra educacio, amb d'altres principis. Gent que sovint prejutgem o classifiquem, i que en el fons son tambe essers humans, amb les seves ambicions, les seves frustracions, els seus projectes, els seus somnis, els seus sentiments.
Ha estat la darrera aventura pels meus estimats pares en terres americanes. Crec que s'ho mereixien. A voltes ha estat dur, perque la seva cultura xoca molt amb l'americana, per la seva dependencia i per la barrera de l'idioma. Pero crec que ho han gaudit, i d'aixo es tractava. Han estat els meus unics incondicionals que han vingut a veure'm.

Avui ha estat una mica extrany. Sortir de classe per dinar i enlloc d'anar a la meva habitacio, anar a la casa on ens allotjem i tenir preparats uns grans espagettis. Molt rebe. Pero la soledat d'uns quants dies es tan atractiva..., a voltes dura pero a moltes voltes envejable.

I la frase del titol es d'un llibre de l'assignatura de Vendes. Com aquests dies no he fotut ni brot, m'he llevat d'hora i de sobte una frase m'ha captivat. Es de Graham Bell: "Per cada porta que es tanca se n'obre una altra. El problema es que ens estem tanta estona lamentant-nos per la porta que s'ha tancat, que som incapacos de veure la que s'acaba d'obrir".

Dema, per pocs dies, torno a la soledat. Nomes fisica, se que molts de vosaltres em teniu, explicitament o no, molt present.

Bona nit i un petonet

Jordi

PD:avui hi ha merit doble, perque se m'ha esborrat tot el text!!!

Lluna plena

Bonica nit aquesta,

Despres de molts dies de pluja i foscor, avui hem rebut el regal d'una lluna ben plena, ben maca, ben blanca. El meu idili amb la lluna no data de fa gaire, potser un parell o tres d'anys, quan de sobte em vaig adonar que mirava massa al terra i no sabia admirar la grandesa del cel que ens corona, i de la sempre atraient lluna. Si, atraient pel seu misteri i per com mou les aigues marines, i tambe silent, com aquell amic que ho veu tot i calla, sabedor que la presencia ja es suficient i sobren moltes paraules.
Avui Montreal, 320 km ens separaven aquest mati d'ella, pero, per unes hores, ha estat nostra. Conduir es un plaer per mi, pero 2000 km sota la pluja en 5 dies ha estat un gra massa. Que destacar de la ciutat? Un riu i un pont impressionants, una catedral faraonica i el fet que sota de la ciutat han construit una altra per passejar durant els 4 mesos on la temperatura oscila entre els 0 graus celsius i els 0 fahrenheit (prop dels -18).
Tambe m'ha sorpres que tot estigues escrit en frances. Esclar, es la capital del famos Quebec. Doncs si, tot en frances. Tothom sap parlar angles, pero la seva llengua primera es el frances. Estaria b que els senyors del PP es passessin aqui una temporada, per veure que el bilinguisme pot esser un fet, i que ningu s'escandalitza, ni treu les tropes al carrer, ni demana un referendum a tot Canada per decidir si uns senyors han de parlar una llengua amb la que se senten mes comodes. Darrerament llegeixo noticies sobre l'Estatut que m'enfurismen. Com diria l'exPresi Pujol: pero qui s'han cregut que son aquests?
I per avui res mes, nomes dir-vos que en breu us explicare una ilusio, que de sobte, ha nascut!
Ah! I avui ha estat Manolo Garcia, el tenia oblidat... el primer album, un gran CD

Petonets

Jordi

Azar

Hoy en el idioma cervantino, asi no cansa tanto mi pobre catalan...

Unos 550 km entre Nueva York y Boston recorridos hoy. Yo prefiero pensar que han sido unas 360 millas (asi lo refleja el cuentakilometros), y como diria Silvio, aunque no es lo mismo, es igual. Por lo tanto, bastante rebentado. Ha llovido tanto y nos hemos mojado tanto visitando Boston que yo al final gritaba que pararan de tirar agua y lanzaran un poco de jabon, para darle algo de utilidad a la ducha vespertina.
Y muchas horas de coche, suelen ser tb muchas horas de musica, sobretodo cuando llevo dos personas aquejadas de un jet lag galopante y del cansancio de las palizas en coche y andando que requieren grandes urbes como las americanas.
Y las horas de musica han empezado hoy con Noa. Uno de aquellos CDs olvidados que, un dia, por casualidad, decides volver a escucharlos. Y la casualidad ha sido tal que me he quedado prendado de la cancion que canta Noa con Serrat, "Es caprichoso el azar" (si quereis ver la letra, he incluido un link en la lista de links del blog). El azar, la casualidad... creeis que existen? Muchos sabeis que mi discurso es que la casualidad no existe, simplemente las cosas nos pasan porque nos tienen que pasar, porque hay alguna fuerza cosmica que en un momento se alinea con nuestro ser, y plam, casualidad! me gustan estas casualidades porque nos descontrolan, nos hacen despegar del suelo y por un momento estamos desorientados por el que, el como, el cuando y el por que de lo que ha pasado. Sinceramente lo creo, y mi fisolofia azariana (que no aznariana) se basa en el Alquimista y la reflexion de Coelho sobre nuestros suenyos y las fuerzas del universo. Muchos prefieren ser racionales y negar la existencia de esa magia. Mi caracter sonyador goza con esa definicion de casualidad y ansia cada dia reconocer nuevas casualidades que hagan anyicos esas seguridades a las que nos enganchamos como autenticas garrapatas. Muchas veces nos agarramos a ellas por miedo a caer. Habeis pensado que tambien son un obstaculo para echar a volar?

Manyana otro pais en el pasaporte. Canada.

Un beso

Jordi

Marvel

Si, si, si, si, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Com em vaig poder oblidar ahir d'escriure sobre el senyor P. Cuneo? Si, l'home que va reflotar Marvel, aquell qui va fer possible els nous exits d'Spiderman, dels quatre fantastics, ... Un esser impressionant.
Vam arribar a l'oficina de Marvel i ens va ensenyar tot, on feien els comics, on feien les joguines, on dissenyaven el Merchandising, etc... No us agobiare perque no soc fan dels comics i van succeir coses ben interessants a banda de l'oficina.
Ah! Per cert, l'home anava amb un polo i uns pantalons normalets, aixi que el meu jersei i els meus texans (xops) tampoc van desentonar. Bufffffffffff
Vam anar a dinar a un lloc brutal, nomes el nom copsa: Asian Cuba.
Mai havia dinat en un lloc tan car (la factura pels tres va ser de 320 dolars) i mai havia dinat amb un multimilionari (de dolars, no de pessetes), aixi que la combinacio va ser al.lucinant. Un personatge amb calers per un tubo dinant amb dos estudiants de MBA, de tu a tu. Vam parlar de molts temes, des de Marvel (que produira les seves pelicules a partir de ja), de Ghost Rider (la propera peli de Marvel que protagonitzara Nicolas Cage - fan absolut d'aquest personatge de comic), de la fabricacio a la Xina, de Bush, del nostre futur, de la India, de lo petit que es fa el mon, de sacrificar-se per arribar lluny, de tenir il.lusio i passio pel que es fa a la vida, d'Skype, de Google... Tres hores donen per molt. Pero no em vull fer llarg i nomes em quedo amb un comentari. Li vaig preguntar: Peter, tenint tants calers, havent aixecat tantes empreses (Black&Decker, Marvel, Remington...), podent ser tan famos..., com estas ara mateix dinant amb dos joves estudiants com nosaltres? Ens va dir: Per quatre raons. La primera es que de tothom es pot aprendre i tothom mereix atencio. Mai deixo de contestar una trucada, sigui de qui sigui, i ocupi el carrec que ocupi. La segona es que crec en la forca del contacte cara a cara. La comunicacio per mail ens fa cada cop mes insociables, ens porta a no voler treballar en equip, i a ser sensible a qualsevol mena de critica. La tercera es perque encara que estigui adalt, he estat a Vietnam, i se com es passa estant abaix, i en qualsevol moment un pot baixar. I la ultima es que mai se sap que deparara el futur, i si algun dia us convido a col.laborar en un dels meus projectes a Europa.
Cal aprendre a ser humil, a ser proper, a ser conscient d'esser persones privilegiades i a saber que darrera de qualsevol porta es pot trobar l'oportunitat o el somni de la nostra vida. Que no ens faci por seguir obrint portes.

Canvi radical de tema. Avui hem deixat NYC. Molta pluja. Tanta que gaire perdo els nervis d'impotencia. Nomes una reflexio sobre aquella ciutat. Que penseu d'un lloc on no hi ha persones grans, ni nens, ni gossos? La meva conclusio es que es un indret on es molt 'puta' (perdo) viure, on hi ha pous immensos de soletat i on nomes els que son forts poden sobreviure. De totes formes, es un lloc per veure, almenys, un cop a la vida.

Bona nit des de New Jersei

Jordi

Dos pensaments

Un dia ple de pluja i de llocs com el Rockefeller Center, el Brooklyn Bridge, el Metropolitan o Times Square es resumeix per mi en dos pensaments. Un a primera hora del mati i un a darrera hora.
A primera hora hem baixat a esmorzar a l'hotel. Era un buffet lliure, senzill pero de bona qualitat. En aquell moment m'he adonat que els meus pares no parlaven l'idioma d'aqui, no coneixien els costums, desconeixien fins i tot alguns aliments. Esclar, ahir els vaig agafar a l'aeroport, amb el cotxe vam anar fins a NYC, vaig fer el check-in a l'hotel, i fins avui, en cap moment els havia vist en contacte amb la realitat d'un pais estranger. I en aquell precis instant he vist que eren dependents de mi. Totalment. En tot moment. I ho he pensat perque es un xoc brutal. Quan ets petit depens totalment dels teus pares. Conforme et fas gran aquesta dependencia es dilueix. I durant uns anys hi ha total independencia per ambdues parts. Pero hi ha un moment en que els teus pares es fan depenents de tu. Encara no ha arribat el moment ho se. Pero les circumstancies d'un viatge a un pais molt llunya al nostre i on no es parla el mateix idioma, me n'han fet adonar. I el tema causa vertigen, us ho ben asseguro. La independencia es un tema que em fascina i que durant anys he tractat de promulgar en la meva vida. Ser independent no significa ser insolidari o passar dels altres o renegar del treball en equip. Ser independent, per mi, significa, que en qualsevol moment, passi el que passi, siguis on siguis, ets capac d'ensortir-te'n sense dependre de ningu o ets capac de buscar els recursos per poder-te'n ensortir. Ens han fet lliures, pero si no gaudim de certa independencia, no serem capacos de gaudir d'aquesta llibertat.

I el segon pensament mes rapid. Aquesta nit obrint un ioghurt de Danone (aqui Dannon) he llegit la tapa hi deia: Saps que es pot fer amb 2 mil tones de plastic? La pregunta te una explicacio. Resulta que els ioghurts aqui, a banda de tenir la tapa tipica de paper-plastic, tenen una tapa de plastic rigid. Per explicar-me, com les Pringles, per exemple. Certament es una tapa inutil, pero any rera any l'han utilitzada generant un munt d'escombraries (que dubto es reciclin). I ara s'han adonat que aquest plastic es pot utilitzar per altres coses, per exemple per fer joguines. Felicitats senyors de Danone! Aquesta es una societat on tot es de plastic o de paper, res es torna a rentar i es reaprofita. Residus i mes residus. Un darrer exemple. Avui a mes de pluja ha fet molt de vent. No us ho creureu pero els carrers estaven plens de paraigues trencats (parlo de desenes). Se'm trenca el paraigues, doncs el llenco, ja en comprare un altre, i el llenco aqui, ja el recollira algu. Amb perdo, acollonant.

Bona nit. Dema New Jersey

New york, new york

Bona nit,

Avui, com vaig prometre, des de Nova York. Doncs si, despres de mes de 500 km i d'unes 8 hores de viatge hem arribat a allo que anomenen el centre del mon. L'estimat centre ens ha rebut amb un embus monumental de 90 minuts que encara no m'explico, pagant mes de 4 dolars per entrar-hi, i amb una quantitat de pluja infernal.
Donada la pluja i el cansament (els meus pares, pobres s'acaben d'anar a dormir, per ells ara encara son les 5 de la matinada, no estan acostumats a les festes ;)) hem decidit quedar-nos a l'habitacio i comencar dema l'aventura novayorkesa. La ciutat esta plena de contrastos i sorpreses en el dia a dia, farcida d'encants i tambe de miseria i poblada per una meitat de gent que viu i una altra meitat que sobreviu.
600 km de carretera donen que pensar molt, sobretot si al cotxe sona Sabina o Mana. L'Unplugged de Mana segurament es l'album que aglutina mes sentiments dels viscuts en els darrers anys: Falta amor, Rallando el sol, No ha parado de llover. I de Sabina avui Ruido, quin gran tema.
Doncs aixo, entre molta aigua, enormes M de McDonalds, carreteres de fins a 6 carrils fatal senyalitzades, de nit i conduint un cotxe brutal, torno a NYC.
A dema al migdia tinc un dinar amb el president de Marvel, si el d'Spiderman i els 4 fantastics. Va comprar l'empresa quan estava en la bancarrota, i diria que Marvel, ara mateix, es una empresa bastant potent entre merchandising i pel.licules. Que com el vaig coneixer? Aixo es una altra historia, d'un altre dia, d'un altre lloc. Nomes dir-vos que vaig amb un altre company de l'IESE, ell m'ha dit que vindra amb traje, i jo nomes he dut uns texans i un jersei (tierra tragame).
Un petonet passat per aigua
Jordi

Estad contentos!

Buenas noches,

Hoy no ha sido un dia demasiado feliz. No he dormido bien, me he discutido, hasta he llorado un poquito. He acarreado un dolor de cabeza que aun me dura. De las 6 entrevistas programadas para Barcelona, solo me han dado un si. Cuando te dicen que no duele, pero cuando te lo dicen cinco veces, duele aun mas. Diran que ellos se lo pierden. Ahora mismo aun estoy en la etapa de yo me lo pierdo y por que no a mi. En fin, un dia triste.

Y esto lo ligo con algo que paso ayer. Fue mi primer dia en las discusiones del grupo de Biblia. Si, me he apuntado al grupo de biblia de la universidad. Acojonante. Las discusiones versaban sobre como los lideres podian ser sirvientes, cual Jesus. Me gusto la discusion que hubo entre un Dios juez que nos dividira en pecadores y no pecadores y mi vision de un Dios Abba que perdona, como al hijo projimo. Ciertamente, mi opinion origino comentarios generalizados y un cierto murmullo, pero almenos no me echaron a la hoguera.
En otro monento de la discusion una persona pregunto en que se nos distinguia a los cristianos, teniamos que anunciar nuestra cristiandad a los cuatro vientos? Entonces recorde unas palabras de San Pablo a los Filipenses, y con eso concluyo hoy:

"Así es que, hermanos míos queridísimos, que sois mi gozo y corona, vivid siempre alegres en el Señor; vivid alegres, os repito, en la pobreza y en la abundancia, en la hartura y en el hambre, en la abundancia y en la necesidad"

Sed alegres, muy alegres! Y tu (yo) Jordi aprende!

Un beso

PS: manyana escribire desde Nueva York

America

Moltes coses sorprenen d'aquest pais. La primera es que s'autoanomena America, es curios. Jo sempre havia pensat que l'America anava des de la freda Patagonia a la freda Alaska. Pero no, aqui s'esforcen per anomenar-se America. I ningu sembla queixar-se gaire.

Tambe sorpren el grau de consumisme, la quantitat de brossa que generen cada dia, la magnitud dels seus cotxes, dels seus plats, dels seus supermercats. L'universitari mig pren dues Cokes al dia (normalment light), un sprite, un nestea, una bossa de patates, una capsa de galetes. Impressionant. Nomes aquest consumisme es el que pot mantenir la seva economia amb certa salut. Si el pais s'atures les consequencies serien terribles, potser per tothom.

Tema apart son els aires condicionats.La setmana passada la temperatura ambient eren 15 graus, i a classe la gent amb jersei i amb l'aire condicionat. Una dada: Nomes amb un 5% de la poblacio, consumeixen el 25% de l'energia mundial.

A la universitat copsen moltes coses. Quan encara feia calor (ara estem a 8 graus) anaven a classe amb xancles i shorts. I no us ho creureu, pero mengen a classe (entrepans, ioghurts,...), mentre el professor explica. Fins i tot una noia porta el seu husky a classe. Aixo si que es un contrast amb la nostra educacio rigida i intransigent.

Viatjar no treu la capacitat de sopresa, sino que l'augmenta, l'alimenta, i t'impulsa a pensar que, malgrat el que diguin, ens han parit ben diferents.

Petonets

Jordi

Benvingut al meu diariblog

Bona nit companyes i companys,

Avui, amb aquestes linies, comenca una nova aventura de la meva vida.
No te objectius a llarg termini, simplement explicar un bocinet del dia a dia.
Un espai de trobada, MEU, on us convido a entrar quan volgueu i a deixar els comentaris que desitjeu. Com una finestra mes de la vida... Se que hi ha molts d'aquests espais, per aixo resalto lo de MEU.
Molts ja sabeu que m'encanta escriure i penso que aquest es un mitja ideal.
Un peto ben dolc i ben saboros

Jordi